Opinion punt de vista Camp de Tarragona	EL PUNT	Pág. T023  Jueves, 16/10/2003 Autor: CRISTIAN RUIZ ALTABA
	L'Ebre i la veritat
	Biòleg, expert en limnologia i malacologia fluvial.
	[6111 Caracteres] La polèmica al voltant del transvasament de l'Ebre sembla que ens afecta més enllà del que seria raonable. Les nuvolades de xerrameca buida estan esbucant la fermesa amb què s'haurà de defensar la integritat del que és encara, i malgrat tots els impactes que ha rebut, l'últim gran ecosistema fluvial d'Europa. Escric això com a part implicada en els manifestos i les declaracions de determinades persones en els quals es dóna per fet que tinc unes minses acreditacions i, a més, estic conxorxat amb una colla d'enemics del país. Potser hi ha qui canvia d'opinions i simpaties més de pressa i amb menys motius del que puc imaginar.En tot cas, permeteu-me puntualitzar sobre el fons de la qüestió. En primer lloc, fa molts anys que em dedico a la biologia, a la conservació de la natura i a l'ecologisme, activitats en les quals crec que mai no he fet res que hom pugui blasmar; per contra, sí que hi he dedicat molt, sovint (quasi sempre durant els vint anys de treballs a l'Ebre) sense res tangible a canvi. Pot ser que alguna vegada m'hagi equivocat en alguna de les meves publicacions (seria de ximples suposar la infal·libilitat), però això serà discutible a l'arena científica, amb dades per contrastar. Per si queda algun dubte sobre el meu currículum, el poso a disposició de qui hi estigui interessat. En segon terme, vull deixar clar que la meva suposada implicació en el bàndol partidari del transvasament de l'Ebre es limita únicament a aportar les dades necessàries per obligar que aquest pla compleixi el nivell més alt imaginable d'exigències ambientals. (No està a les meves mans, és clar, decidir si aquest nivell pot arribar a ser tan elevat com per fer-lo inviable.) En concret, se'm va demanar que hi contribuís amb referència a dues espècies, l'amenaçada Margaritifera auricularia i l'invasor musclo zebra, la presència dels quals vaig descobrir, i n'investigo l'ecologia en col·laboració amb un grup d'experts en diferents disciplines. La informació així obtinguda pel Ministeri de Medi Ambient és exactament la mateixa de què disposen tant la Plataforma per la Defensa de l'Ebre com altres entitats i partits antitransvasament, a qui justament ja l'havia proporcionat bastant abans: la meva recerca es fa sovint amb diners públics, per això no hi tenen cabuda ni secretismes ni actituds sectàries. Quan se'm va preguntar sobre la possibilitat d'exposar els meus coneixements sobre aquestes espècies a l'Ebre durant una reunió a Brussel·les (de la qual ja s'havia parlat feia temps i en la qual havia intentat participar des de diferents àmbits), hi vaig accedir pensant que seria la millor manera de dur algunes raons molt sòlides a favor de la necessitat de conservació de l'Ebre. És també un fet que la mateixa Plataforma m'ho va demanar, encara que força més tard. Cal recordar aquí les tres condicions que vaig imposar per assistir a la reunió: que no accepto pressions de cap tipus, que em limitaré a explicar-hi fets estrictament científics i que tot el que digui en aquell fòrum serà el mateix que si hi anés amb el grup antitransvasament. Vaig avisar d'això la Plataforma com a tal i diferents membres del grup que anirà a Brussel·les, esperant que si alguna cosa hi puc aportar, doncs que serveixi per fer-hi prevaler el sentit comú i el rigor científic. Ara bé, sembla que són justament la sensatesa i l'exactitud les primeres víctimes d'un acarnissament constatable, tant en determinats mitjans de comunicació com en part de la documentació aportada per la Plataforma per a una reunió tan important.Davant d'aquest panorama, em demano si, arribats a Brussel·les, haurem de perdre el temps rebatent beneitures, i perdrem aquesta oportunitat única per exposar l'extraordinari valor del patrimoni que és el riu Ebre. Això ho he discutit amb persones molt destacades del grup que parlarà en nom de la Plataforma, per la qual cosa espero que s'hi imposi la voluntat de convèncer amb arguments, per damunt de la temptació d'actuar d'una altra manera (cosa que seria desastrosa davant dels responsables europeus). Encara que sigui un detall menor, i ja que ve al cas per les insinuacions que hem pogut llegir en determinats mitjans, haig de recordar que ni he rebut ni acceptaré un sol cèntim per assistir a la reunió de Brussel·les. A canvi, els dies que estaré allunyat de la meva família i de la meva feina em suposen una contribució important, segurament més gran del que tot això es mereix. Lògicament, vaig preguntar sobre el cost del viatge, que serà a càrrec de l'erari públic... exactament igual que el de moltes altres persones que es desplaçaran fins allà. Algunes de les quals, per cert en tots dos bàndols, han tingut relacions amb l'empresa executora del transvasament.No puc deixar de donar la raó als qui m'atribueixen la idea del desembassament de Riba-roja: si vaig ser jo qui els ho va explicar allà mateix. Malgrat les desinformacions que s'han vessat a l'entorn d'aquesta proposta, es tracta d'una iniciativa raonable. De fet, estic disposat a discutir el pla dissenyat per posar fi a la plaga del musclo zebra amb qui sigui, on sigui i quan sigui. O és que l'Ebre no s'ho mereix? Vegem-ho: el perill d'endur-se aquesta plaga a altres conques ja s'ha esgrimit com a argument i ha tingut, sens dubte, el seu efecte... però deixarem que se'ns mori el riu mentre discutim el color de la pancarta? Hi ha qui prefereix escriure sense documentar-se i calumniar sense conèixer. Llàstima que, de passada, erri el tret i doni de ple en la pròpia causa que pretén defensar. Si creiem que el coneixement científic pot i ha de garantir la conservació de l'Ebre, per què fa por? Per què s'ataca a qui l'aporta? De quin costat exactament està qui difama sense fonament per soscavar els esforços a favor de la conservació d'aquest riu? Caldrà afinar la punteria durant aquesta setmana. Espero que comprendreu la gravetat de la situació, perquè falta molt poc per a l'inici d'una reunió que pot ser decisiva. Faré tot el possible perquè la balança es decanti a favor de la veritat, la natura i la gent de l'Ebre. Encara que hi hagi gent a qui això els sàpiga greu, ves per on.