Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña

Rango: Decreto
Fecha de disposición: 13 de junio de 2000
Fecha de publicación: 26/6/2000
Número de boletín: 3168
Órgano emisor: Departamento de medio ambiente
Título: Decret 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

Decret 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

  Mitjançant el Decret 283/1998, de 21 d’octubre, s’han designat les zones vulnerables de l’àmbit territorial de Catalunya en aplicació del que disposa la Directiva 91/976/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l’agricultura.

L’article 6 del Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, de transposició de l’esmentada directiva, estableix que a les zones designades com a vulnerables els òrgans competents de les comunitats autònomes establiran programes amb l’objectiu de prevenir i reduir la contaminació causada per nitrats d’origen agrari.

D’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora;

En conseqüència, a proposta dels consellers d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Medi Ambient i de Sanitat i Seguretat Social,

Decreto:

Article únic 

—1  Amb la finalitat de prevenir i reduir la contaminació de les aigües, s’aprova el programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, d’acord amb el que preveu la Directiva 91/976/CEE, de 12 de desembre, i el Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries, que figura a l’annex d’aquest Decret.

—2  La durada d’aquest programa és de 4 anys, comptats des de la data de publicació d’aquest Decret.

Barcelona, 13 de juny de 2000

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Josep Grau i Seris

Conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

Felip Puig i Godes

Conseller de Medi Ambient

Eduard Rius i Pey

Conseller de Sanitat i Seguretat Social

Annex

Programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables

—1  Introducció

1.1  Per a cadascuna de les àrees definides pel Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables, s’estableixen mesures diferenciades atenent les seves especificitats agràries i edafoclimàtiques que es defineixen a continuació.

1.2  Són àrees territorials, a efectes d’aquesta normativa, les següents, integrades pels termes municipals que s’esmenten al Decret 283/1998:

Àrea 1. Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l’Estany i Gironès.

Àrea 2. Maresme.

Àrea 3. Osona.

Àrea 4. Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès.

Àrea 5. Baix Penedès.

Àrea 6. Noguera, Segarra, Urgell, Pla d’Urgell i Segrià.

1.3  D’acord amb la definició que estableix l’Ordre de 22 d’octubre de 1998, del Codi de bones pràctiques agràries, són fems els excrements i residus excretats pel bestiar, sols o barrejats, encara que s’hagin transformat. A efectes del que preveu aquest Decret tenen la mateixa consideració que els fems altres materials orgànics com són els compostos, el fang de depuradora, les aigües residuals i els altres materials orgànics que es comporten de forma similar en el sòl. 

La quantitat màxima de nitrogen procedent dels fems i altres materials orgànics a aplicar al final del programa és de 210 kg N/ha i any.

En tot cas, les quantitats màximes de nitrogen total procedent de fonts orgàniques, minerals i de l’aigua de reg son les que estableix l’apartat 4 d’aquest annex.

1.4  Igualment, segons preveu el Codi de bones pràctiques agràries, s’entén per fertilitzant qualsevol substància que contingui un o diversos compostos nitrogenats i s’apliqui sobre el terreny per augmentar el creixement de la vegetació, inclosos el fem, el compost, els residus de les piscifactories i els fangs de depuradora.

Els fertilitzants es classifiquen en els tipus següents:

a) Fertilitzants tipus 1: fems amb llit (per exemple: vaquí, compost, etc.)

b) Fertilitzants tipus 2: fem sense llit (per exemple: purí de porc i gallinassa, fang de depuradora, aigües residuals).

c) Fertilitzants tipus 3: fertilitzants minerals.

El càlcul de nitrogen aportat pels fems s’efectua d’acord amb el que estableix l’annex 1 del Codi de bones pràctiques agràries.

—2  Èpoques en què no es poden aplicar fertilitzants

2.1  Àrea 1

Secà

Cereals d’hivern

Tipus 1: gener-setembre.

Tipus 2: març-agost.

Tipus 3: juny-setembre.

Alfals

Tipus 1: març-octubre (només l’any d’implantació).

Tipus 2 i 3: setembre-desembre.

Gira-sol

Tipus 1, 2 i 3: agost-gener.

Colza, sembra d’hivern

Tipus 1: desembre-setembre.

Tipus 2: març-agost.

Tipus 3: maig-setembre.

Colza, sembra de primavera

Tipus 1: maig-novembre.

Tipus 2 i 3: maig-gener.

Oliveres

Tipus 1 i 2: maig-gener.

Tipus 3: novembre-febrer.

Vinya

Tipus 1 i 2: maig-setembre.

Tipus 3: agost-novembre.

Herbacis de retirada (cultius previstos als annexos 1 i 2 del Reglament CE 1586/97, de 29 de juliol, pel qual s’estableixen disposicions d’aplicació relatives a la utilització de les terres retirades de la producció amb vistes a l’obtenció de matèries per a la fabricació a la Comunitat de productes que no es destinin principalment al consum humà o animal).

Cultius ja definits abans per a aquesta àrea: mateixes èpoques de prohibició d’aplicació de fertilitzants.

Altres cultius amb sembra de primavera

Tipus 1, 2 i 3: agost-febrer.

Regadiu

Cereals d’hivern

Tipus 1: gener-setembre.

Tipus 2: març-agost.

Tipus 3: juny-setembre.

Fruiters

Tipus 1 i 2: març-novembre.

Rotacions farratgeres

Tipus 1: gener-abril.

Tipus 2: gener-abril.

Tipus 3: novembre-gener.

Blat de moro

Tipus 1: juny-desembre.

Tipus 2: agost-gener.

Tipus 3: agost-febrer.

Avellaners

Tipus 1 i 2: maig-febrer.

Tipus 3: octubre-febrer.

Pollancres

Tipus 1, 2 i 3: setembre-febrer.

Arròs

Tipus 1, 2: abril-desembre (només l’any d’implantació).

Tipus 3: setembre-març.

Alfals (userda)

Tipus 1: març-octubre

Tipus 2 i 3: setembre-desembre

Herbacis de retirada (cultius previstos als annexos 1 i 2 del Reglament CE 1586/97).

Cultius ja definits abans per a aquesta àrea: mateixes èpoques de prohibició d’aplicació de fertilitzants.

Altres cultius amb sembra de primavera

Tipus 1, 2 i 3: agost-febrer.

2.2  Àrea 2

Tipus 1, 2 i 3: abans d’hivern si no s’implanta immediatament un cultiu que per ell mateix o per una successió de cultius hi sigui fins a l’estiu i així pugui absorbir el nitrogen.

2.3  Àrea 3

Cereals d’hivern (gra)

Tipus 1: gener-setembre.

Tipus 2: març-agost.

Tipus 3: juny-setembre.

Blat de moro farratger

Tipus 1: juny-desembre.

Tipus 2: agost-gener.

Tipus 3: agost-març.

Rotacions farratgeres

Tipus 1: gener-abril.

Tipus 2: gener-abril.

Tipus 3: novembre-gener.

Cereals de primavera (ordi)

Tipus 1: febrer-octubre.

Tipus 2: abril-octubre.

Tipus 3: agost-febrer.

Prats permanents i altres cultius

Tipus 1: març-agost.

Tipus 2 i 3: novembre-gener.

Herbacis de retirada (cultius previstos als annexos 1 i 2 del Reglament CE 1586/97).

Cultius ja definits abans per a aquesta àrea: mateixes èpoques de prohibició d’aplicació de fertilitzants.

Altres cultius amb sembra de primavera

Tipus 1, 2 i 3: agost-febrer.

2.4  Àrees 4 i 5

Secà

Cereals d’hivern

Tipus 1: desembre-setembre.

Tipus 2: març-setembre.

Tipus 3: maig-setembre.

Oliveres

Tipus 1 i 2: maig-gener.

Tipus 3: octubre-febrer.

Vinya

Tipus 1: maig-novembre.

Tipus 2: juny-gener.

Tipus 3: agost-novembre.

Ametller

Tipus 1: març-novembre.

Tipus 2: juny-desembre.

Tipus 3: setembre-desembre.

Herbacis de retirada (cultius previstos als annexos 1 i 2 del Reglament CE 1586/97).

Cultius ja definits abans per a aquesta àrea: mateixes èpoques de prohibició d’aplicació de fertilitzants.

Altres cultius amb sembra de primavera

Tipus 1, 2 i 3: agost-febrer.

Regadiu

Avellaner i presseguer

Tipus 1 i 2: abril-novembre.

Tipus 3: setembre-gener.

Hortícoles

Tipus 1, 2 i 3: abans d’hivern si no s’implanta immediatament un cultiu que per ell mateix o per una successió de cultius hi sigui fins a l’estiu i així pugui absorbir el nitrogen.

2.5  Àrea 6

Secà

Cereals d’hivern

Tipus 1: desembre-juliol.

Tipus 2 març-juliol.

Tipus 3: maig-setembre.

Oliveres

Tipus 1 i 2: maig-gener.

Tipus 3: octubre-febrer.

Vinya

Tipus 1: maig-novembre.

Tipus 2: maig-gener.

Tipus 3: agost-novembre.

Herbacis de retirada (cultius previstos als annexos 1 i 2 del Reglament CE 1586/97).

Cultius ja definits abans per a aquesta àrea: mateixes èpoques de prohibició d’aplicació de fertilitzants.

Altres cultius amb sembra de primavera

Tipus 1, 2 i 3: agost-febrer.

Colza

Tipus 1: desembre-juliol.

Tipus 2: març-juliol.

Tipus 3: maig-agost.

Gira-sol

Tipus 1, 2 i 3: agost-febrer.

Ametller

Tipus 1: març-octubre.

Tipus 2: març-novembre.

Tipus 3: setembre-desembre.

Regadiu

Cereals d’hivern

Tipus 1: desembre-juliol.

Tipus 2 març-juliol.

Tipus 3: juny-setembre.

Fruiters

Tipus 1: abril-setembre.

Tipus 2: març-novembre.

Rotacions farratgeres

Tipus 1, 2 i 3: novembre-gener.

Blat de moro

Tipus 1: juny-desembre.

Tipus 2: agost-gener.

Tipus 3: agost-febrer.

Alfals

Tipus 1: març-juliol (només l’any d’implantació).

Tipus 2: abril-octubre.

Tipus 3: abril-desembre.

Herbacis de retirada (cultius previstos als annexos 1 i 2 del Reglament CE 1586/97).

Cultius ja definits abans per a aquesta àrea: mateixes èpoques de prohibició d’aplicació de fertilitzants.

Altres cultius amb sembra de primavera

Tipus 1, 2 i 3: agost-febrer.

—3  Capacitat d’emmagatzematge per a fems i altres materials orgànics amb valor fertilitzant

Els titulars de les explotacions ramaderes han de disposar d’instal·lacions d’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes i d’altres materials orgànics amb valor fertilitzant amb capacitat suficient per poder-les aplicar, d’acord amb el que estableixi el corresponent pla de gestió que hauran d’elaborar i portar a terme d’acord amb la normativa específica aplicable.

Aquesta mesura no serà necessària quan es pugui demostrar a l’autoritat competent que la quantitat de fems que excedeixi la capacitat real d’emmagatzematge serà gestionada de manera que no ocasioni danys al medi ambient.

—4  Quantitats màximes de nitrogen a aplicar

A efectes d’aquest apartat es determinen les quantitats màximes de nitrogen que es poden aportar. La quantitat màxima és la suma de tot el nitrogen aportat: nitrogen de fonts orgàniques (fems, fang, aigües residuals, etc.), de fonts minerals i de l’aigua de reg.

Les quantitats de N aplicat en kg N/ha es refereixen a un cicle de cultiu inferior a 1 any o a 1 any quan aquest és superior. 

4.1  Àrea 1

Cultiu: blat.

Secà: 210 kg N/ha.

Regadiu: 250 kg N/ha. 

Cultiu: ordi.

Secà: 210 kg N/ha.

Regadiu: 210 kg N/ha.

Cultiu: userda o alfals.

Secà: 100 kg N/ha.

Regadiu: 170 kg N/ha.

Cultiu: blat de moro (gra).

Secà: 270 kg N/ha.

Regadiu: 350 kg N/ha.

Cultiu: sorgo.

Secà: 250 kg N/ha.

Regadiu: 300 kg N/ha.

Cultiu: gramínies farratgeres.

Secà: 250 kg N/ha.

Regadiu: 400 kg N/ha.

Cultiu: olivera.

Secà: 130 kg N/ha. 

Cultiu: vinya.

Secà: 130 kg N/ha.

Cultiu: pollancres.

Regadiu: 130 kg N/ha.

Cultiu: blat de moro farratger.

Secà: 270 kg N/ha.

Regadiu: 350 kg N/ha.

Cultiu: gira-sol.

Secà: 170 kg N/ha.

Regadiu: 210 kg N/ha.

Cultiu: arròs.

Regadiu: 250 kg N/ha.

Cultiu: pera.

Regadiu: 170 kg N/ha.

Cultiu: poma.

Regadiu: 170 kg N/ha.

Cultiu: préssec.

Regadiu: 170 kg N/ha.

4.2  Àrea 2

Queden exclosos els conreus fora sòl en què es recicli la solució nutritiva. En cas contrari tindrà consideració d’abocament i per tant estarà subjecte a l’autorització preceptiva.

Cultius:

Carxofa: 300 kg N/ha.

Ceba: 250 kg N/ha.

Enciam: 170 kg N/ha.

Tomàquet: 450 kg N/ha.

Patata: 250 kg N/ha.

Mongeta: 225 kg N/ha.

Pebrot: 400 kg N/ha.

Maduixa: 350 kg N/ha.

Api: 300 kg N/ha.

4.3  Àrea 3

Cultiu: blat.

Quantitat màxima kg N/ha: 250.

Cultiu: ordi.

Quantitat màxima kg N/ha:210.

Cultiu: blat de moro farratger.

Quantitat màxima kg N/ha: 350.

Cultiu: cereals d’hivern farratgers.

Quantitat màxima kg N/ha: 210.

Cultiu: sorgo farratger.

Quantitat màxima kg N/ha: 250.

Cultiu: alfals.

Quantitat màxima kg N/ha: 170.

Cultiu: raigràs.

Quantitat màxima kg N/ha:350.

Cultiu: prats permanents.

Quantitat màxima kg N/ha: 250.

Cultiu: naps.

Quantitat màxima kg N/ha:210.

4.4  Àrees 4 i 5

Cultius:

Carxofa: 300 kg N/ha.

Ceba: 250 kg N/ha.

Enciam: 170 kg N/ha.

Tomàquet: 450 kg N/ha.

Patata: 250 kg N/ha.

Mongeta: 225 kg N/ha.

Pebrot: 400 kg N/ha.

Maduixa: 350 kg N/ha.

Api: 300 kg N/ha.

Cultiu: blat.

Secà: 210 kg N/ha.

Regadiu: 250 kg N/ha. 

Cultiu: ordi.

Secà: 170 kg N/ha.

Regadiu: 210 kg N/ha. 

Cultiu: gramínies farratgeres.

Regadiu: 400 kg N/ha. 

Cultiu: olivera.

Secà: 130 kg N/ha.

Regadiu: 170 kg N/ha. 

Cultiu: vinya.

Secà: 130 kg N/ha.

Regadiu: 130 kg N/ha. 

Cultiu: ametller.

Secà: 130 kg N/ha.

Regadiu: 130 kg N/ha. 

Cultiu: avellaner.

Secà: 100 kg N/ha.

Regadiu: 170 kg N/ha.

Cultiu: préssec.

Regadiu: 170 kg N/ha.

4.5  Àrea 6

Cultiu: blat.

Secà: 210 kg N/ha.

Regadiu: 250 kg N/ha.

Cultiu: ordi.

Secà: 210 kg N/ha.

Regadiu: 210 kg N/ha.

Cultiu: alfals.

Regadiu: 170 kg N/ha.

Cultiu: panís (gra).

Regadiu: 350 kg N/ha.

Cultiu: gramínies farratgeres.

Regadiu: 400 kg N/ha.

Cultiu: ceba.

170 kg N/ha.

Cultiu: vinya.

130 kg N/ha.

Cultiu: ametller.

130 kg N/ha.

Cultiu: panís farratger.

Regadiu: 350 kg N/ha.

Cultiu: gira-sol.

Secà: 170 kg N/ha.

Regadiu: 210 kg N/ha.

Cultiu: pera.

Regadiu: 170 kg N/ha.

Cultiu: poma.

Regadiu: 170 kg N/ha.

Cultiu: préssec.

Regadiu: 170 kg N/ha.

Cultiu: olivera.

Secà: 130 kg N/ha.

Regadiu: 170 kg N/ha.

—5  Programació de regs

Amb excepció de l’àrea 3, a totes les àrees s’haurà d’aplicar algun mètode de programació de regs que permeti utilitzar l’aigua de reg amb criteris de màxima eficiència. Si la infraestructura de reg no ho permet el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca indicarà els medis alternatius per complir aquest requisit.

—6  Registre de les aplicacions de fertilitzants

Per a les explotacions de l’àrea 2 que utilitzin més de 1000 UF N/any caldrà portar un quadern on s’anotaran les aplicacions de fertilitzants. A l’esmentat quadern s’anotarà: la quantitat aplicada, el moment, la parcel·la (polígon, parcel·la i subparcel·la cadastral) i el cultiu.

(00.158.080)