Diario Oficial de la
Generalitat de Cataluña
Rango: Ley
Fecha de disposición: 4 de junio de 1981
Fecha de publicación: 10/6/1981
Número de boletín: 133
Órgano emisor: Departamento de la Presidencia
Título: Llei
5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament
d'aigües residuals.
LLEI 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals.
Afectacions passives:
- DESPLEGADA pel Decret 305\1982, de 13 de juliol, de desplegament d'aquesta Llei /DOGC Núm: 261 / pàg. 2202 /2663B-82
- DESPLEGADA pel Decret 134\1984, de 16 de març, sobre organització i funcionament de la Junta de Sanejament /DOGC Núm: 436 / pàg. 1292 /1900-84
- DESPLEGADA pel Decret 150\1984, de 16 de març, pel qual s'estableixen normes relatives a la percepció del cànon de sanejament creat per aquesta Llei /DOGC Núm: 440 / pàg. 1505 /2056-84
- DESPLEGADA pel Decret 64\1985, de 7 de febrer, sobre atribució a les Administracions actuants de recursos econòmics generats pel règim econòmico-financer previst en aquesta Llei /DOGC Núm: 523 / pàg. 770 /864-85
- DESPLEGADA pel Decret 195\1985, de 18 de juny, sobre control económic de l'increment de tarifa i cànon de sanejament /DOGC Núm: 568 / pàg. 2539 /2735-85
- DESPLEGADA pel Decret 216\1985, de 15 de juliol, sobre mesures addicionals d'implantació dels règims especials de sanejament /DOGC Núm: 578 / pàg. 2807 /2911-85
- MODIFICATS els arts. 2, 3, 4, 5, 12, 13 i 15 per la Llei 17\1987, de 13 de juliol, reguladora de l'Administració Hidràulica de Catalunya /DOGC Núm: 869 / pàg. 2971 /87204040
- DESPLEGADA pel Decret Legislatiu 1\1988, de 28 de gener, pel qual s'aprova la refosa dels preceptes d'aquesta Llei i de la Llei 17\1987, de 13 de juliol en un text únic /DOGC Núm: 962 / pàg. 923 /87341052
Text de la disposició:
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'Autonomia, promulgo la següent:
LLEI
Exposició de motius
Correspon als poders públics de vetllar per la utilització racional de l'aigua com a recurs natural escàs, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i de defensar i restaurar el medi natural. El desplegament d'aquesta funció és necessari dins el territori de Catalunya, perquè la concentració demogràfica que caracteritza la nostra nacionalitat intensifica en alguns llocs la degradació d'aquest bé escàs, amenaça la capacitat regeneradora de la natura, pertorba l'equilibri ecològic general i exigeix una economia global en la disposició i la utilització de recursos hidràulics.
La protecció del medi ambient en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals -un dels aspectes més importants de la conservació de la natura- exigeix l'execució d'una sèrie d'obres públiques que són d'interès de la Generalitat i que s'han de realitzar exclusivament en el seu propi territori i que corresponen a la seva competència.
L'execució d'aquestes obres planteja un dels problemes que exigeix una solució més ràpida, el del seu finançament. D'acord amb els precedents de dret comparat, recollits ja en el marc de la legislació bàsica de l'Estat espanyol, el finançament ha de fonamentar-se en el principi de la unitat del cicle de l'aigua, des de la seva captació fins al seu abocament, unitat que aconsella d'integrar en les tarifes de subministrament d'aigua -com ha estat preceptuat a a través de disposicions de diferents rangs i d'àmbit local o reduït per a altres zones del territori espanyol -les partides necessàries per atendre la construcció de col·lectors, estacions depuradores de les aigües residuals, instal·lació d'emissaris submarins i reutilització de les aigües depurades, tractament dels fangs residuals, així com la conservació i el manteniment de les instal·lacions corresponents.
Per consegüent, la tarifa de l'aigua ha d'entendre's integrada, bàsicament, per dos conceptes, 1r., captació, tractament i distribució de l'aigua per al proveïment a través de la xarxa d'abastament i manteniment del servei, i 2n., recollida, tractament i abocament de les aigües residuals, que comprèn, naturalment, el tractament dels sòlids separats de les aigües. La present Llei es refereix a aquest segon concepte o element.
Una peculiaritat important del règim hidràulic d'algunes comarques de Catalunya consisteix, això no obstant, en el fet que una part del consum d'aigua no procedeix de les xarxes d'abastament, sinó de l'aprofitament d'aigües subterrànies o de la recollida de les pluvials. La utilització de l'aigua d'aquestes procedències, que després s'aboca també a la xarxa de clavegueres, exigeix tanmateix que sigui depurada. Si els titulars d'aquest aprofitament, no registrats mitjançant facturació, no contribuïssin al finançament de les obres de sanejament, es trencaria el principi d'igualtat i no hi hauria una justa distribució de la càrrega. Per evitar aquesta situació, s'arbitra una solució específica -la implantació d'un cànon-, ja assajada amb èxit anteriorment en el nostre país d'una manera puntual i utilitzada normalment en tots els països europeus.
La resolució del problema plantejat pretén de coordinar l'actuació per evitar la dispersió d'iniciatives, mitjançan mitjançant la creació d'un òrgan que sigui l'instrument de promoció d'impulsió, i alhora de potenciar les iniciatives de l'Administració local amb l'establiment d'un sistema de finançament suficient per a les necessitats existents.
A més, es considera convenient d'implicar els mateixos agents, quant a la contaminació industrial, perquè d'aquest d'aquesta manera tindran un interès especial a eliminar o almenys atenuar els abocaments perjudicials. La determinació de la contaminació es fa normalment a priori, per cada tipus d'indústria, i s'estableix correlativament una prima de depuració pròpia.
En resum, es tracta de coordinar les accions d'interès comú en matèria de sanejament, instituint, per tal de finançar-les, un sistema fonamental en la solidaritat entre tots els usuaris.
Part dispositiva
Article 1
-1 Aquesta Llei té com a objecte garantir una actuació coordinada i eficaç en matèria
d'obres i serveis d'evacuació, tractament i recuperació de les aigües residuals en el
territori de Catalunya.
-2 La regulació comprèn també el finançament de les obres i dels seveis a què es refereix el paràgraf anterior, mitjançant l'aplicació d'un increment de la tarifa del proveïment d'aigua, o, en tot cas, d'un cànon específic de sanejament i depuració.
-3 L'actuació s'ha de desenvolupar dins el marc de planificació general de protecció del medi ambient que aprovi la Generalitat.
Article 2
-1 Pertoca a la Generalitat:
a) La planificació global, és a dir, la formulació de l'esquema i de les directrius de sanejament en el territori de Catalunya pel que fa a la definició dels àmbits territorials de sanejament, amb l'establiment de criteris sobre nivells de depuració i de qualitats d'afluents i recipients.
b) L'aprovació definitiva dels plans i els projectes.
c) L'aprovació i la revisió del règim econòmico-financer, així com la intervenció de despeses finançades, tant en la inversió com en la prestació de serveis.
d) La realització d'aquells plans i aquells obres de sanejament que promogui directament, i la realització o la participació en aquells altres que l'Administració local no realitzi o que es realitzin conjuntament.
-2 Per assolir les finalitats previstes en aquesta Llei, la Generalitat pot:
a) Constituir consorcis amb entitats locals.
b) Promoure la constitució en mancomunitats municipals.
c) Decidir l'actuació agrupada de les corporacions locals en matèria de sanejament.
d) Donar assistència a les entitats locals afectades.
-3 En l'exercci de llurs competències, les corporacions locals tenen iniciativa per a la:
a) Constitució de qualsevol organisme de gestió previst en la legislació local vigent.
b) Redacció de plans i de projectes.
c) Contractació i execució de les obres.
d) Prestació del servei.
e) Proposta de tarifes a aplicar.
-4 Per col·laborar en l'execució d'un determinat pla o projecte, un cop haurà estat aprovat, podrà acordar-se la constitució d'una junta col·laboradora de l'Administració actuant, amb participació dels interessos concurrents en la conca del riu, zona vessant o àrea geogràfica afectada i amb la finalitat de transmetre o canalitzar iniciatives, fer suggeriments i formular observacions sobre la gestió que cal desenvolupar.
Article 3
Són de la competència del Consell Executiu de la
Generalitat:
-1 L'aprovació, amb caràcter definitiu, dels plans i els projectes de sanejament que
requereixin el finançament específic previst en aquesta Llei.
-2 La implantació i la revisió del règim econòmico-financer dels plans i els projectes a què es refereix l'article 1, en la quantia i en l'àmbit especial i temporal corresponents.
-3 L'aprovació, previ informe de la Junta de Sanejament, als efectes de fixar l'increment de la tarifa o del cànon dels documents referents als aspectes següents:
a) Coeficients de concentració demogràfica permanent i estacional.
b) Coeficients específics de contaminació, per activitat industrial.
c) Primes de depuració, segons diversos tipus de dispositius.
d) Fórmula o fórmules a utilitzar per determinar el cabal d'aigua procedent de pous i mètodes de mesura del cabal, en l'aprofitament privat d'aigües subterrànies procedents de mines.
Article 4
-1 Es crea la Junta de Sanejament, organisme de caràcter administratiu, adscrit al
Departament de Política Territorial i Obres Públiques, al qual correspon la promoció,
orientació, coordinació, informació i fiscalització de les actuacions concernents a la
planificació, execució i explotació de les infrastructures d'evacuació d'aigües
residuals, estacions depuradores i emissaris submarins, així com dels sistemes de
reutilització de les aigües depurades en els termes previstos en aquesta Llei.
La Junta, dins l'àmbit de la seva competència, exerceix les funcions següents:
a) La recaptació, administració, gestió i distribució dels recursos que li atribueix la present Llei.
b) L'autorització de les despeses segons el pressupost aprovat per ella mateixa.
c) L'elaboració de l'avantprojecte del seu pressupost anual.
-2 La Junta és presidida pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i n'és Vice-president el Director General de Política Territorial. A més del President i el Vice-president, la formen els vocals següents: el Director General d'Obres Públiques; un representant, amb categoria de Director General o similar, de cadascun dels Departaments següents: Economia i Finances, Sanitat i Seguretat Social, Governació, Indústria i Energia, Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Comerç i Turisme, i dos vocals més representants de les entitats locals d'acreditada competència. Hi actua de Secretari, amb veu però sense vot, un funcionari de la Direcció General de Política Territorial, designat pel Director General de Política Territorial. El funcionament, les convocatòries, les reunions i el règim d'adopció d'acords de la Junta es regeixen d'acord amb allò que la Llei de Procediment Administratiu estableix per als òrgans col·legiats.
-3 La Direcció General de Política Territorial actua com a òrgan permanent encarregat de la preparació i la gestió dels assumptes encomanats a la Junta, però l'elaboració de la planificació i l'execució de les obres, reservada a la Generalitat, corresponen a la Direcció General d'Obres Públiques.
-4 Quan l'ordre del dia de la reunió de la Junta de Sanejament inclourà la consideració específica d'assumptes que afectin un municipi, hi serà convocat l'alcalde corresponent. Si l'assumpte es referia conjuntament a més de tres municipis, els alcaldes respectius designaran, de mutu acord, aquell que haurà de concórrer a la reunió. L'alcalde, acompanyat de la persona que designi, podrà assistir només a la deliberació de l'assumpte pel qual haurà estat convocat a prendre-hi part amb veu però sense vot.
-5 En tot el que no es preveu en aquest article és d'aplicació a la Junta de Sanejament la regulació establerta en l'ordenament jurídic per als organismes autònoms de caràcter administratiu.
Article 5
-1 El finançament de les obres i de les instal·lacions a què es refereix aquesta Llei
s'ha de fer amb els recursos que s'aconseguiran per l'aplicació del seu règim.
-2 Les entitats competents per a la gestió de les obres i dels serveis poden sol·licitar, a més, les ajudes de l'Estat i d'altres entitats públiques que preveu la legislació vigent, així com contraure els crèdits necessaris amb entitats oficials o privades.
-3 El pagament d'interessos i l'amortització de crèdits es poden garantir amb càrrec a la recaptació que s'obtindrà amb l'increment de la tarifa de proveïment d'aigua o del cànon de sanejament regular en aquesta Llei.
-4 L'increment de tarifa o del cànon de sanejament és incompatible amb la imposició de contribucions especials aplicades al finançament de la implantació i de l'explotació de la xarxa de col·lectors generals, estacions de tractament i obres d'abocament d'aigües residuals; però és compatible amb la percepció de taxes i amb qualsevol altre preu o recurs legalment autoritzat per a la prestació del servei de proveïment d'aigua.
Article 6
-1 El règim econòmico-financer previst en aquesta Llei consisteix en l'autorització
d'un increment, com a component de la tarifa de proveïment d'aigua o com a cànon
independent sobre el cost del metre cúbic d'aigua consumida per a usos domèstics o
industrials en el territori que amb aquesta finalitat es determini en l'aplicació
individualitzada de l'autorització.
-2 L'aplicació de l'increment afecta tant el consum d'aigua subministrada per l'Ajuntament o per les empreses de proveïdors, com els consums no mesurats per comptador, no facturats, i el seu rendiment correspon a l'Administració actuant. La gestió recaptadora d'aquest increment correspon a la Generalitat, que l'ha de percebre:
a) A través de les entitats subministradores, quan constituirà un element de tarifa de consum d'aigua, o
b) directament dels usuaris, quan l'aigua consumida serà d'una altra procedència.
-3 L'increment de la tarifa o del cànon és destinat a atendre els costos d'infrastructura, així com els d'explotació de les obres i les instal·lacions aprovades.
Els recursos obtinguts resten afectes a la destinació prevista i han d'ésser objecte de comptabilitat separada per l'entitat gestora. La Generalitat pot fiscalitzar la dita comptabilitat, així com l'execució de les obres finançades amb aquests recursos.
-4 Si no hi ha contaminació per adobs, pesticides o matèria orgànica que afecti les aigües superficials o les subterrànies, no s'aplicarà l'increment, ni com a component de la tarifa ni com a cànon independent, al consum d'aigua efectuat pels agricultors i destinat al regadiu.
Article 7
L'aplicació del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei comporta les determinacions següents:
-1 L'aprovació del pla de sanejament o del projecte concret d'obra o de gestió de servei que motivarà la dita aplicació.
-2 La implantació de l'increment de la tarifa o del cànon de sanejament, amb especificació de l'àmbit territorial d'aplicació, del seu import, de la durada de la percepció i de l'entitat que, en tot cas, farà la gestió recaptadora.
-3 La concreció de l'entitat a que s'encomanarà l'execució de les obres o la prestació dels serveis.
-4 L'establiment dels mitjans de fiscalització necessaris, tendents a comprovar que els fons assignats, procedents de l'increment de la tarifa o del cànon, s'han invertit amb la finalitat prevista.
Article 8
-1 Per a l'aplicació del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei és
necessària la formulació prèvia d'un pla de sanejament o d'un projecte d'obra o
instal·lació del servei.
-2 El pla o el projecte pot ésser:
a) Promogut o redactat per l'entitat local que l'haurà d'executar, a instàncies de la Junta de Sanejament, però sempre dintre de les directrius que, considerant les exigències del territori de Catalunya, determini aquesta Junta, la qual, en tot cas, haurà d'informar-ne favorablement.
b) Redactat pels serveis afectes a la Direcció General d'Obres Públiques.
-3 El pla ha de contenir un programa d'actuació, d'inversions i de finançament, amb etapes anuals i amb el contingut següent:
a) Un estat en què es recullin les inversions reals i financeres a efectuar durant l'exercici o durant els exercicis anuals successius.
b) Un estat en què s'especifiquin les aportacions d'entitats públiques, així com les altres fonts de finançament de les seves inversions.
c) L'expressió dels objectius a assolir en cada exercici.
d) L'avaluació econòmica de la inversió o les inversions que hagin de fer-se en cada exercici.
-4 Els projectes d'obres han de comprendre un pressupost, que pot ésser integrat per diversos de parcials, amb l'expressió dels preus unitaris descompostos, dels estats de cubicació o mesuraments i dels detalls necessaris per valorar-los.
-5 Els projectes de prestació de serveis han d'incloure en la seva documentació un estudi econòmico-financer en què es determini clarament els costos d'explotació.
-6 L'aprovació dels plans i els projectes implica la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels edificis i els terrenys corresponents a les finalitats d'expropiació forçosa i d'imposició de servituds.
-7 Els plans o els projectes poden admetre, incialment, unes condicions de depuració de les aigües residuals a l'hora d'abocar-les a la xarxa de clavegueres o a les lleres menys exigents que les fixades amb caràcter general, sempre que els dits plans o projectes determinin simultàniament l'aplicació d'un sistema de depuració progressiu per aconseguir-ne l'eficàcia en el termini que amb aquesta finalitat s'assenyali.
Tanmateix, els projectes han d'incloure, si s'escau, els objectius o els paràmetres de protecció de l'entorn.
Article 9
-1 El programa d'actuació, inversions i finançament a què es refereix l'apartat 3 de
l'article anterior pot ésser revisat amb la finalitat d'adequar-lo als imports reals o
previsibles de les instal·lacions en funcionament. Per a la determinació d'aquest cost,
cal tenir en compte les despese de personal, de material i de conservació, l'eliminació
de residus produïts pel procés de depuració i les càrregues financeres i
amortitzacions de les instal·lacions.
-2 La revisió ha de constar d'una memòria explicativa del contingut i de les modificacions que presenti en relació amb el programa aprovat inicialment, o que sigui en vigor, completada amb els estats numèrics o amb altres documents que es considerin necessaris.
-3 La revisió del programa se sotmetrà a l'aprovació del Consell Executiu, previ informe favorable de la Junta de Sanejament, quan la variació del cost de construcció de les obres o de la despesa de manteniment i explotació de les instal·lacions motivi una modificació del règim econòmico-financer autoritzat.
-4 Semblantment, s'han de sotmetre a l'aprovació del Consell Executiu les modificacions dels projectes d'obres o d'instal·lacions que hagin de motivar una variació del règi econòmico-financer incialment autoritzat, la qual cosa s'ha de justificar en la memòria corresponent.
Article 10
-1 L'àmbit espacial d'aplicació del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei
és constituït, d'acord amb el pla o el projecte que en justifiqui la implantació, de la
conca del riu, de la zona vessant o de l'àrea afectada directament o indirectament pel
sanejament.
-2 L'aplicació del règim econòmico-financer podrà comportar la superposició sobre una mateixa àrea geogràfica o part d'aquesta, primerament delimitada, de successius increments de la tarifa o del cànon de sanejament, quan les obres projectades ulteriorment, sobretot si són de caràcter complementari, així ho justifiquin, però en cap cas la suma total dels successius increments o cànons no podrà excedir el màxim autoritzat en la present Llei.
-3 Quan l'àrea geogràfica afectada comprendrà diversos municipis, l'import de l'increment o del cànon podrà ésser diferent per a cada terme municipal únicament en els casos en què serà aplicable el coeficient de concentració demogràfica, d'acord amb el que preveu l'article 14.
Article 11
-1 La tarifa que han d'abonar els usuaris de les xarxes de proveïments d'aigua en la
conca, zona vessant o àrea delimitada amb aquesta finalitat ha de tenir, a més dels
components actuals, un d'addicional, coresponent a l'increment que, per al finançament de
les obres públiques de sanejament i de les despeses d'explotació i control de les
estacions depuradores, es fixi d'acord amb el que disposa aquesta Llei.
-2 L'increment de finançament de les obres i de les despeses d'explotació s'ha d'establir diferenciant-lo dels altres components de la tarifa; serà d'aplicació durant el període que es fixi d'acord amb la subsistència de les càrregues que ho justifiquin i, en tot cas, s'extingirà amb aquestes.
-3 Les institucions i les empreses, tant públiques com privades, subministradores d'aigua en la conca, zona vessant o àrea d'aplicació de l'increment, l'han de percebre dels usuaris i han d'adquirir l'obligació d'efectuar-ne l'ingrés a la Generalitat o a l'entitat en què aquella delegui la recaptació, dintre del trimestre següent al seu acreditament.
-4 L'administració gestora pot comprovar i investigar les activitats que integren o condicionen el rendiment de l'increment, tals com el consum d'aigua, la facturació i la percepció de l'increment.
Article 12
-1 En el proveïment d'aigua no mesurat per comptador, ni facturat per empreses
subministradores, procedent d'aigües subterrànies o d'instal·lacions de recollida de
les pluvials, l'increment de tarifa ha d'ésser substituït per un cànon de sanejament.
-2 Per a la fixació del cànon cal avaluar el cabal en funció del consum domèstic o del ram d'activitat industrial i, en tot cas, de la dimensió de l'empresa, d'acord amb la fórmula o les fórmules que amb aquesta finalitat s'hagin aprovat. Això no obstant, d'ofici o a petició de l'usuari, es pot implantar al seu càrrec un sistema de mesurament directe de cabals per comptador.
-3 L'abonament del cànon ha d'ésser efectuat directament a l'entitat encarregada de percebre'l per la persona física o jurídica titular del respectiu aprofitament d'aigua subterrània o propietària de les instal·lacions de recollida d'aigües pluvials, en terminis trimestrals, dintre del primer mes del trimestre següent al del seu acreditament. L'entitat pot utilitzar l'execució forçosa i la via executiva per a exigir el compliment d'aquestes obligacions.
Article 13
-1 La quantia de l'increment de la tarifa o del cànon de sanejament s'ha de fixar, en
pessetes per metre cúbic, en funció de la classe de consum i de la càrrega contaminant.
-2 Amb aquesta finalitat cal distingir els usos domèstics dels consums industrials de l'aigua. Aquests últims s'equipararan als domèstics quan els consums anuals seran inferiors a sis mil metres cúbics.
-3 L'increment de la tarifa s'aplicarà com a percentatge equivalent a la recaptació quan el consum mitjà diari no excedirà dos-cents litres o el mínim establert, i s'aplicarà explícitament al nombre de metres cúbics consumits quan excedirà aqueixa limitació. La quantia de l'increment de la tarifa s'ha de sotmetre a l'aprovació de la Comissió de Preus de Catalunya.
Article 14
-1 En la fixació de l'increment de la tarifa o del cànon aplicable als consums per a
usos domèstics s'ha d'utilitzar per a tenir en compte la càrrega contaminant, un
coeficient de concentració demogràfica diversificat en permanent i en estacional.
-2 El coeficient permanent pot diversificar-se per grups de població i s'ha d'aplicar tenint en compte el nombre d'habitants residents en cada municipi segons els cens de població de l'Instituto Nacional de Estadística.
-3 L'aplicació del coeficient de concentració demogràfica estacional és determinada per la capacitat d'acolliment de cada municipi afectat, tenint en compte les edificacions de segona residència, les empreses d'hoteleria i els altres allotjaments turístics destinats a proporcionar habitació o residència en èpoques, zones o situacions turístiques.
-4 No s'ha d'aplicar coeficient de concentració demogràfica ni tampoc, en cap cas, increment de la tarifa o del cànon als consums d'usos domèstics dels municipis en els quals, sumada la població de dret a la ponderada de concentració estacional, el total no aconsegueix la xifra de quatre-cents habitants.
Article 15
-1 La càrrega contaminant a tenir en compte en els consums industrials es determina
d'acord amb les taules de coeficients específics de contaminació per estimació
aproximada que s'aprovi per a cada tipus d'indústria o ram d'activitat, atenent els
elements físics, químics, biològics i microbiològics que previsiblement continguin les
seves aigües residuals i la dimensió de l'establiment.
-2 En la fixació de l'increment o del cànon concret aplicable a una determinada empresa industrial cal tenir en compte, en tot cas:
a) La incorporació ostensible de l'aigua als productes fabricats, practicant-ne la corresponent reducció, i
b) La deducció corresponent a la prima per pròpia depuració.
-3 La prima de depuració s'ha de fixar aproximadament, segons tipus de dispositius adoptables i la seva eficàcia respectiva, a benefici dels industrials que justifiquin el muntatge i el funcionament del dispositiu corresponent. Per iniciativa de l'Administració o a petició del beneficiari de la prima, aquesta pot ésser determinada singularment mitjançant mesurament al seu càrrec de la contaminació realment suprimida o evitada.
-4 En els consums industrials, la quantia de l'increment de la tarifa o del cànon ha de respondre tothora al principi que qui més contamina ha de satisfer més increment o cànon. L'Administració podrà reclassificar una activitat industria concreta quan la càrrega contaminant ho aconsellarà i fer efectiva l'aplicació del dit principi.
Article 16
-1 La gestió recaptadora de l'increment o del cànon correspon a la Generalitat, la qual
pot:
a) Assumir-la directament, a través de l'òrgan competent o el que, en tot cas, designi el Consell Executiu o
b) Delegar-la als consorcis o a les entitats locals afectats, especialment quan els esmentats consorcis o entitats executin les obres o prestin els serveis finançats per aquest sistema.
-2 En tot cas, correspon a la intervenció de la Generalitat la fiscalització de la gestió recaptadora en la forma com s'estableixi en autoritzar l'increment o el cànon o a través de les disposicions reglamentàries que es dictin amb aquesta finalitat.
Article 17
-1 La Generalitat atribueix els recursos obtinguts a l'òrgan encarregat de l'execució de
les obres o de la prestació del servei, ja sigui de la mateixa Generalitat o de l'entitat
en la qual s'hagi atribuït la dita execució o prestació.
-2 L'atribució de recursos es produirà automàticament quan l'òrgan que faci l'obra o prestació serà aquell al qual s'ha encomanat o delegat la recaptació. Altrament satisfaran les subvencions pertinents en la forma i en els terminis que s'estableixen amb aquesta finalitat.
-3 L'Administració de la Generalitat pot comprovar, pels mitjans que considerarà oportuns, la inversió de les quantitats assignades, en relació amb les seves finalitats adequades.
Article 18
-1 La durada de l'aplicació del règim econòmico-financer previst en aquesta Llei s'ha
de fixar amb l'extensió necessària perquè, amb la recaptació obtinguda amb l'increment
de la tarifa i del cànon, complementada, en tot cas, amb els altres recursos financers
aplicables, es pugui atendre el cost de realització de les obres i/o de prestació del
servei.
-2 El termini inicialment acordat pot ésser revisat en augment o disminució per resolució del Consell Executiu, a petició de l'Administració actuant, atenent les baixes obtingudes en la licitació de les obres, les modificacions dels programes d'actuació dels plans, les variacions dels projectes, les revisions de preus o qualsevol altra circumstància de naturalesa anàloga que modifiqui el cost de les obres o dels serveis.
-3 L'increment de finançament, pel que fa a la despesa d'explotació de les estacions depuradores, es mantindrà mentre durarà la dita explotació i tothora ha d'ésser suficient per a atendre els costos específics de la dita explotació, sens perjudici de la deducció, en tot cas, del rendiment que efectivament s'obtingui amb la reutilització de l'aigua depurada.
Article 19
Els actes de l'Administració dictats en execució d'aquest Llei són recurribles en la forma i els terminis previstos en la Llei de Procediment Administratriu i en la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
Disposició addicional
L'aprovació de les tarifes de proveïment d'aigües, quant als seus components d'aigües, quant als seus components distints de l'increment per a sanejament regulat en aquesta Llei, continua atribuïda a l'òrgan actualment competent.
Disposició tansitòria
Primer.- Les taxes, increments, cànons o recursos aplicables en el territori de Catalunya, de naturalesa anàloga als previstos en aquesta Llei, poden regir durant el termini de quatre anys. En aquest període les respectives entitats receptores han de sotmetre al Consell Executiu la proposta de validació corresponent, que s'ha d'atorgar d'acord amb el que preveu aquesta Llei, sens perjudici de les adaptacions pertinents a les peculiaritats que originàriament presentin.
Segon.- La percepció dels recursos damunt dita no és cap obstacle per a la implantació acumulada dels previstos en aquesta Llei, quan es donin els supòsits que s'hi contemplen.
Disposicions finals
Primera
S'autoritza el Consell Executiu perquè dicti les disposicions necessàries per a l'aplicació i el desenvolupament d'aquesta Llei.
Segona
Resten derogades totes les disposicions emanades de la Generalitat o de les entitats sotmeses a la seva tutela que s'oposin al que estableix aquesta Llei.
Tercera
La legislació vigent en aquesta matèria s'entén com a supletòria d'allò que no regula la present Llei.
Quarta
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els Tribunals i les Autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Barcelona, 4 de juny de 1981
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep M. Cullell
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques