Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña

Rango: Decreto
Fecha de disposición: 11 de octubre de 1988
Fecha de publicación: 28/11/1988
Número de boletín: 1074
Órgano emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas
Título: Decreto 328/1988, de 11 de octubre, por el cual se establecen normas de protección y adicionales en materia de procedimiento en relación con diversos acuíferos de Cataluña.

Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.
 

Text de la disposició:

Les aigües subterrànies constitueixen un recurs hidràulic d'innegable importància en tot el territori de Catalunya i especialment en les zones en què, tant per raons geogràfiques i de pluviometria com per problemes de qualitat, les aigües superficials disponibles o utilitzables són escasses.

Això fins al punt que, a hores d'ara, hi ha comarques on el desenvolupament de les activitats econòmiques i el mateix funcionament dels assentaments humans depèn, gairebé de manera exclusiva, de l'aprofitament de l'aigua del subsòl.

Atès que és una necessitat indefugible, l'aprofitament dels aqüífers ha derivat en molts casos cap a extraccions indiscriminades que posen en perill la mateixa existència del recurs, per efecte d'un descens constant dels nivells freàtics que en les zones costaneres comporta, freqüentment, un grau important d'intrusió marina i de salinització.

El problema que es presenta, amb extraordinària gravetat en certes àrees, exigeix una intervenció administrativa proporcionada a les circumstàncies de cada cas i que, necessàriament, ha de tenir un caràcter gradual.

La competència exclusiva que l'article 9.16 de l'Estatut d'Autonomia atribueix a la Generalitat en matèria d'aprofitaments hidràulics en relació amb les aigües de les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya es concreta, d'acord amb l'article 6.1.a) del Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener, en la potestat d'administrar i controlar el domini públic hidràulic i els aprofitaments sobre aquest.

Així mateix, correspon a l'Administració Hidràulica de Catalunya, a través dels diversos ens i òrgans que la integren, acomplir les funcions que dimanen de la Llei 29/1985, d'aigües, exercint les facultats, les comeses i les atribucions que corresponen.

En aquest sentit, el Consell Executiu està facultat, en aplicació de l'article 56 de la Llei d'aigües vigent, per adoptar, en cas de sobreexplotació d'aqüífers o estats similars de necessitat, urgència o concurrència de situacions anòmales i excepcionals, les mesures necessàries per a la superació d'aquestes situacions, i, per tant, a aquest òrgan correspon establir les determinacions més urgents a aplicar mentre es duen a terme els estudis i tràmits previstos per a la declaració de sobreexplotació en les zones en què calgui fer-la.

En altres zones, on la utilització de les aigües subterrànies es manté en nivells més moderats, resulta també convenient, per tal de mantenir les característiques actuals de qualitat i quantitat del recurs, adoptar normes de control de tots els nous aprofitaments que impedeixin les extraccions abusives. La col·laboració dels usuaris en la gestió pública de l'aigua, proclamada com a principi informador de la nova legislació, resulta encara més indispensable quan es tracta d'administrar els recursos limitats d'un aqüífer. Per això, la Llei d'aigües i el seu Reglament preceptuen la constitució de la comunitat d'usuaris de cadascun d'ells.

Tot tenint presents els precedents existents a Catalunya, el Decret reconeix l'important joc de les comunitats d'usuaris en l'explotació racional dels recursos de què disposen i preveu, alhora, la possibilitat d'encomanar-los certes funcions en la tramitació d'expedients referents a l'aqüífer com a mecanisme per garantir-ne la participació en l'administració; amb l'ordenació de l'establiment de mecanismes de protecció dels interessos dels usuaris futurs.

Finalment, l'assignació equitativa dels recursos fa forçós preveure prioritats en la utilització que tinguin en compte la incidència de recursos externs d'aportació específica, així com la conveniència de fomentar la reutilització de les aigües residuals tractades per a usos que siguin compatibles d'acord amb la qualitat d'aquestes.

Per tant, a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, de conformitat amb el dictamen emès per la comissió jurídica assessora i d'acord amb el Consell Executiu,

Decreto:

Article 1
1.1 Les determinacions que conté el present Decret seran d'aplicació a tots els aprofitaments dels recursos hidràulics existents en els aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques que estan delimitats als annexos 1 i 2 d'aquest, llevat de les disposicions que expressament refereixin la seva aplicació només als aqüífers inclosos en un o altre d'aquells annexos.
1.2 Amb caràcter general, i des de l'entrada en vigor d'aquest Decret:
a) El que disposa l'article 4 d'aquest Decret serà d'aplicació a la tramitació de tots els expedients en curs d'autorització d'investigació d'aigües subterrànies, de
concessió d'aigües d'aiguaneixos o subterrànies i de modificació de les característiques dels aprofitaments preexistents.
b) El dret d'obertura de noves captacions establert a l'article 52.2 de la Llei d'aigües restarà subjecte al règim d'autorització que preveu l'article 9 d'aquest Decret.

Article 2
2.1 Tots els titulars d'aprofitaments d'aigües subterrànies o d'aiguaneixos pertanyents a cadascuna de les unitats hidrogeològiques delimitades a l'annex 1 estan obligats a constituir-se, si no existeix encara, en comunitat d'usuaris.

2.2 Als efectes de promoure la constitució de la comunitat, els titulars o usuaris actuals d'aiguaneixos, pous o galeries en explotació declararan el seu aprofitament a la Junta d'Aigües dins el termini de sis mesos a comptar des de la data d'entrada en vigor d'aquest Decret i segons el model i les instruccions que figuren a l'annex 3.

2.3 La declaració, que haurà de formular-se sigui quina sigui la situació administrativa actual de l'aprofitament, anirà acompanyada amb la documentació de què es disposi per acreditar-ne la titularitat legítima i el dret a la utilització del recurs. Així mateix, es farà constar expressament el cabal realment utilitzat, el seu règim d'explotació i l'ús a què es dedica.

2.4 Finalitzat el termini fixat en el número 2, la Junta d'Aigües elaborarà una relació nominal dels usuaris de l'aqüífer i promourà la constitució de la comunitat d'usuaris, que podrà ser una o diverses per a cada àmbit delimitat, segons el procediment general establert.

Article 3
Els interessats en expedients de legalització de captacions d'aigües subterrànies iniciats abans de l'1 de gener de 1986 podran acreditar dins el termini màxim de sis mesos a comptar des de la data d'entrada en vigor d'aquest Decret el seu dret a la utilització del recurs i la no-afecció a cabals d'altres aprofitaments legals preexistents per a la inscripció al Registre d'Aigües com a aprofitament temporal d'aigües privades amb els efectes que preveu la disposició transitòria 3 de la Llei d'Aigües. La Junta d'Aigües examinarà la possible afecció a aigües qualificades com a públiques en la legislació vigent abans de l'1 de gener de 1986, que, cas que es produeixi, comunicarà a l'interessat per tal que sol·liciti la concessió corresponent. La manca d'acreditació del seu dret en el termini indicat tindrà la consideració de causa de paralització imputable a l'interessat dels expedients de legalització en curs, pel que fa a la seva caducitat d'acord amb l'article 99 de la Llei de procediment administratiu.

Article 4
4.1 En la tramitació de les sol·licituds de noves concessions d'aigües subterrànies i d'ampliació o modificació de les existents, així com dels expedients ja iniciats de concessió o de modificació a què es refereix l'article 1, s'observaran les prescripcions que contenen els apartats següents.
4.2 La Junta d'Aigües farà pública, per a cada aqüífer o unitat hidrogeològica, la relació de les sol·licituds de concessió o de modificació de les característiques de concessions preexistents que s'haguessin presentat abans de l'entrada en vigor del present Decret, a fi que dins el termini d'un mes es puguin presentar altres sol·licituds en competència. Dins el mateix termini els titulars legítims d'aprofitaments preexistents que es considerin perjudicats podran al·legar el que considerin més convenient a la defensa dels seus interessos.
4.3 Les noves sol·licituds que siguin presentades de conformitat amb el que disposa la legislació general se sotmetran a informació pública per un termini d'un mes als mateixos efectes que preveu l'apartat anterior.
4.4 Els anuncis expressaran els àmbits parcials dins de cada aqüífer als quals haurà de referir-se necessàriament la competència de projectes, i en relació amb els quals es podrà acordar la tramitació dins un expedient únic de totes les peticions presentades.
4.5 La Junta d'Aigües examinarà el projecte o els projectes presentats en cada àmbit de competència i a la vista de les al·legacions rebudes seleccionarà aquells als quals pugui atorgar-se la concessió. Finalment, dictarà la resolució corresponent.
4.6 En l'atorgament de les concessions es podrà tenir en compte, a més de l'ordre de prioritats fixat en la Llei, la possibilitat o no de poder obtenir recursos d'altres fonts alternatives per a cada tipus d'ús.

Article 5
5.1 La tramitació de les sol·licituds d'autorització per a la investigació d'aigües subterrànies s'ajustarà al procediment descrit a l'article 4. Simultàniament amb el tràmit d'informació pública es comunicarà la iniciació de l'expedient al propietari del terreny sobre el qual es demana de fer la investigació, en el cas que no sigui el mateix sol·licitant, informant-lo del seu dret de prioritat per obtenir l'autorització.
5.2 La resolució d'autorització i els efectes del seu atorgament es regiran pel que disposen l'article 180 i l'apartat 3 de l'article 108 del Reglament del domini públic hidràulic.

Article 6
Les concessions i les autoritzacions d'investigació d'aigües subterrànies destinades a l'abast de poblacions podran atorgar-se sense admissió de projectes en competència. La resolució d'atorgament portarà implícita la declaració d'utilitat pública i de necessitat d'ocupació als efectes d'expropiació d'aprofitaments preexistents;
sense que siguin d'aplicació en aquest cas les normes que, sobre distàncies mínimes i afeccions, especifica la legislació general.

Article 7
A l'empara del present Decret podran atorgar-se noves concessions subjectes a les reduccions que, amb efectes temporals o permanents, pugui acordar la Junta d'Aigües, d'ofici o a petició d'una comunitat d'usuaris, amb el fi de racionalitzar l'aprofitament dels recursos de l'aqüífer o en favor d'un altre aprofitament que resulti prioritari. Les modificacions acordades només podran donar dret a la indemnització, si és procedent, de l'import justificat de les obres i els treballs realitzats amb vistes a l'aprofitament dels cabals reduïts.

Article 8
La Junta d'Aigües podrà atorgar, amb la comprovació prèvia de la no-afecció als cabals d'aprofitaments legals preexistents, autoritzacions per a captacions d'aigües subterrànies amb caràcter temporal, que fixaran necessàriament el cabal màxim instantani i el volum màxim explotable per al període que es consideri, així com la seva durada, que no podrà ser superior a dos anys. L'interessat haurà de sol·licitar la concessió corresponent dins aquest termini, transcorregut el qual sense que s'hagi produït la sol·licitud, restarà extingida l'autorització.

Article 9
Els aprofitaments d'aigües subterrànies d'un volum total anual no superior a 7.000 metres cúbics, als quals es refereix l'article 52.2 de la Llei d'aigües, requeriran en tot cas l'autorització prèvia de la Junta d'Aigües. La resolució d'atorgament podrà establir un règim d'explotació per a cada captació i imposar la instal·lació a càrrec del titular d'aparells de mesurament a la sortida de cadascuna, per tal de controlar-ne les extraccions.

Article 10
10.1 La Junta d'Aigües formularà, si cal, per a cada aqüífer dels delimitats a l'annex 1, un inventari d'aprofitaments i elaborarà un pla d'ordenació d'extraccions, atenent els drets acreditats a la utilització dels cabals respectius i d'acord amb l'ordre de preferència establert.

10.2 El pla d'ordenació d'extraccions serà sotmès a la comunitat d'usuaris respectiva per a la seva adopció, si escau, com a regulador del règim d'utilització dels recursos disponibles. Posteriorment, la comunitat, d'acord amb el que prevegin els seus Estatuts i amb la comunicació prèvia a la Junta d'Aigües, podrà acordar amb caràcter estacional o permanent, i per a tot l'aqüífer o una part d'aquest, la reducció proporcional del volum d'extraccions.

10.3 La declaració com a sobreexplotat de l'aqüífer comportarà l'aprovació per part de la Junta d'Aigües, dins un termini màxim de sis mesos, d'un nou pla d'ordenació
d'extraccions que substituirà, amb caràcter vinculant i a tots els efectes, el que estigués aplicant la comunitat d'usuaris.

Article 11
11.1 Un cop constituïda, la comunitat d'usuaris haurà d'emetre el seu informe a requeriment de la Junta d'Aigües en tots els expedients d'autorització d'investigació d'aigües subterrànies, concessions i modificació d'aquestes que es tramitin en relació amb els recursos de l'aqüífer.

11.2 La Junta d'Aigües, amb l'audiència prèvia de les comunitats de regants existents en l'àrea delimitada, podrà decidir, a l'empara de l'article 80 de la Llei d'aigües, la constitució d'una o de diverses comunitats que tinguin per objecte l'aprofitament conjunt d'aigües superficials i subterrànies o la formació d'una comunitat general integrada per les comunitats de regants existents i les d'usuaris d'aigües subterrànies.

11.3 Mitjançant una Ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques es podrà encomanar a la comunitat d'usuaris d'un aqüífer la tramitació d'alguna o d'algunes fases dels expedients administratius a què es refereix el número primer, llevat de la resolució d'aquests.

L'Ordre haurà de contenir expressament els mecanismes necessaris per tutelar els interessos dels usuaris futurs.

Disposicions addicionals

- 1 Les declaracions que preveu l'article 2 s'efectuaran sens perjudici del règim transitori que la Llei 29/1985 estableix per a les aigües qualificades com a privades en la legislació anterior.

- 2 Dins l'àmbit territorial de les unitats hidrogeològiques que sota la denominació d'aqüífers del Curs Baix i del Delta del Llobregat, aqüífer de la Cubeta de Sant Andreu de la Barca i aqüífers de la Cubeta d'Abrera es delimiten en els annexos I i II del present Decret i amb la finalitat de protegir-ne els recursos, les extraccions d'àrids i les operacions de restitució dels espais afectats per aquestes, així com qualsevol altra activitat que pugui ser causa de degradació o deteriorament del domini públic hidràulic, resten sotmeses a les determinacions que per a la zona de policia estableix la legislació general d'aigües.

 - 3 Totes les autoritzacions i les concessions previstes en aquest Decret se substanciaran en un expedient únic en el qual es dictarà una sola resolució i la tramitació del qual correspon als òrgans de la Junta d'Aigües que resultin competents. En els aprofitaments que ho requereixin segons la normativa vigent en la matèria, l'interessat haurà d'adjuntar un projecte de seguretat d'acord amb el Reglament general de normes bàsiques de seguretat minera, que serà remès a l'òrgan competent del Departament d'Indústria i Energia perquè n'atorgui, si escau, l'aprovació preceptiva.

Disposicions transitòries

- 1 Les normes especials de procediment establertes en aquest Decret seran aplicables als expedients d'autorització d'investigacions i de concessió d'aigües subterrànies o de modificació de condicions de concessions anteriors iniciats abans de la seva entrada en vigor i en els que no hagi finalitzat el tràmit de competència de projectes regulat en els articles 104 i següents del Reglament del domini públic hidràulic.

- 2 Les comunitats d'usuaris en tràmit de constitució continuaran la tramitació en curs fins arribar a la seva constitució definitiva. A partir d'aquell moment, juntament amb les que actualment es troben en funcionament, passaran a exercir les funcions i les iniciatives que els atribueixen els articles precedents.

Disposicions finals

- 1 S'autoritza el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques perquè dicti les disposicions i adopti les mesures necessàries per a l'aplicació, l'eficàcia i l'execució del present Decret. En particular, queda facultat per modificar el model de declaració que figura com a annex núm. 3 per adaptar-lo a les circumstàncies particulars de cada aqüífer i per dictar les instruccions que siguin necessàries per facilitar la presentació de les declaracions pertinents.

- 2 Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 11 d'octubre de 1988
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Joaquim Molins i Amat
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
 

Annex 1

 - 1 Delimitació de l'aqüífer de la Cubeta de Sant Andreu de la Barca
L'aqüífer de la Cubeta de Sant Andreu de la Barca resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix:

Cruïlla de la línia de ferrocarril Renfe (línia de Barcelona a Vilafranca del Penedès) amb la línia de Ferrocarrils de la Generalitat (línia de Barcelona a Igualada).
Continuant la dita línia de Ferrocarrils de la Generalitat vers el SE fins al quilòmetre 19,770, aproximadament, de l'esmentada línia fèrria que és el
punt d'intersecció amb la línia de prolongació de la part superior de la presa o resclosa del Canal de la Infanta en el riu Llobregat.
Seguint per la dita presa o resclosa del Canal de la Infanta fins a la seva cruïlla amb el límit o divisòria municipal entre Pallejà i el Papiol, just a la desembocadura de la riera de Rubí en el riu Llobregat.
Seguint la dita riera de Rubí, o de les Arenes, aigües amunt, fins a la seva cruïlla amb l'autopista A-7 (Barcelona-Lleida-Saragossa).
Seguint la dita autopista fins a la passarel·la per a vianants situada entre les dues àrees de servei, una a cada banda, de l'autopista A-2 (àrea del Llobregat), aproximadament en el km 165,4 de l'esmentada autopista en direcció a Martorell. Seguint la prolongació de l'eix de l'esmentada passarel·la cap al NE, en direcció a Castellbisbal, fins a trobar el camí d'accés per al personal de l'estació de servei del Llobregat (autopista A-2, direcció Barcelona-Lleida-Tarragona), paral·lel a l'esmentada autopista, situat justament fora dels límits tancats d'aquesta, i al peu dels turons sobre els quals se situa Castellbisbal. Seguint el dit camí en direcció NW fins a trobar una línia perpendicular a la via fèrria Renfe, línia de Barcelona a Martorell, que sortís de la seva cruïlla amb l'autopista A-2 i que es dirigís en direcció NE vers la població de Castellbisbal.
Seguint aquesta línia ideal i perpendicular a la via fèrria Renfe esmentada, fins a un punt separat 500 m en direcció NE del seu inici, és a dir, de la cruïlla de l'autopista A-2 amb la línia fèrria esmentada.
Des d'aquest punt fins a l'extrem oriental del túnel del ferrocarril Renfe (línia de Barcelona a Vilafranca del Penedès), per sota dels vèrtexs Telègraf i Costa Blanca, a través d'una línia paral·lela a la via fèrria esmentada i separada d'aquesta 500 m en direcció NE, és a dir, en direcció a Castellbisbal.
Des de l'extrem del túnel anterior al final d'aquest, és a dir, en direcció a Martorell, seguint la projecció vertical de la línia fèrria fins a la superfície del terreny. Des del final del túnel fins a trobar la cruïlla amb la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, inici d'aquesta delimitació.
Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, full 420 (36-16). Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació
Cap.

Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació
Martorell.
Castellbisbal.
Sant Andreu de la Barca.
Corbera de Llobregat.
Pallejà.

- 2 Delimitació dels aqüífers de la Vall Baixa i Delta del Llobregat

Els aqüífers de la Vall Baixa i Delta del Llobregat resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Quilòmetre 19,770 de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (Barcelona-Sant Boi-Pallejà-Martorell), coincidint amb la línia teòrica de prolongació de la part superior de la presa o resclosa del Canal de la Infanta en el riu Llobregat.

Seguint la dita línia dels Ferrocarrils de la Generalitat fins a la seva cruïlla amb la carretera local Sant Boi de Llobregat-Sant Vicenç dels Horts, a la rodalia de l'estació de Santa Coloma de Cervelló.
Continuant per la dita carretera local Sant Vicenç dels Horts-Sant Boi de Llobregat fins a creuar el Canal de la Dreta del Llobregat, a la rodalia de l'estació de Sant Boi de Llobregat.
Seguint el dit Canal de la Dreta del Llobregat fins a creuar la carretera local C-245 (Cornellà-Sant Boi-Viladecans-Gavà-Castelldefels). Seguint la dita carretera C-245 esmentada fins a la seva unió amb la carretera o autovia C-246 (Barcelona-el Prat de Llobregat-Castelldefels-Garraf-Sitges).
Des d'aquest punt pel carrer Romero (urbanització La Rosa al Mar Mediterrani). Des d'aquest punt, i segons la línia de la costa actual fins a la intersecció amb la prolongació teòrica del passeig de la Zona Franca (Barcelona), a la rodalia de les instal·lacions de gas natural.
Seguint l'esmentada línia teòrica fins al passeig de la Zona Franca, la plaça d'Ildefons Cerdà, i continuant pel primer cinturó de ronda de Barcelona fins a la seva cruïlla amb la línia fèrria Renfe (Barcelona-Molins de Rei-Martorell).
Seguint la dita línia fèrria en direcció a Martorell fins arribar a la cruïlla amb l'autopista A-2 (Barcelona-Martorell), en el terme municipal del Papiol. Continuant per l'esmentada autopista fins a creuar la riera de Rubí, o de Les Arenes.
Seguint la dita riera de Rubí, o de les Arenes, fins a la seva unió amb el riu Llobregat. Seguint pel riu Llobregat aigües avall fins a creuar la presa o resclosa del Canal de la Infanta.
Continuant per la part superior de l'esmentada presa o resclosa i la seva prolongació teòrica vers el marge dret del riu Llobregat fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (Barcelona-Pallejà-Martorell), aproximadament en el quilòmetre 19,770, que és el punt de sortida.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, full 420 (36-16). Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació
El Prat de Llobregat.

Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació
Pallejà.
Sant Vicenç dels Horts.
Santa Coloma de Cervelló.
Sant Boi de Llobregat.
Viladecans.
Gavà.
Castelldefels.
Barcelona.
L'Hospitalet de Llobregat.
Cornellà de Llobregat.
Sant Joan Despí.
Sant Feliu de Llobregat.
Molins de Rei.
El Papiol.

- 3 Delimitació de l'aqüífer de la Riera d'Argentona

L'aqüífer de la Riera d'Argentona resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix:

Cruïlla de la línia de la costa amb el límit meridional del terme municipal de Cabrera de Mar (rodalia del quilòmetre 23 de la línia fèrria Renfe). Seguint el dit límit municipal fins a trobar el límit municipal entre Argentona i Cabrils (en el vèrtex Cirera (470 m).

Seguint la dita frontera municipal entre els dos termes esmentats de Cabrils i Argentona fins a trobar el que separa el d'Òrrius del de Cabrils. Continuant pel límit occidental d'Òrrius fins a la seva cruïlla amb el d'Argentona, voltant tot el terme municipal d'Òrrius.
Continuant pel dit límit municipal d'Argentona per la banda NW d'aquest terme municipal fins a la seva cruïlla amb el de Dosrius.
Continuant pel dit límit municipal de Dosrius voltant tot el terme de Dosrius, pel nord i l'est del terme, fins a trobar la seva unió amb el de Mataró (rodalia del vèrtex Geodèsic Tuñi -406 m-, al NE de Mataró).
Des d'aquest punt fins a arribar al mar, seguint sempre pel límit municipal entre Mataró i Sant Andreu de Llavaneres.
Des de la cruïlla del dit terme municipal amb el mar fins al punt d'inici d'aquesta delimitació seguint per la línia de la costa.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 393 (37-15) Mataró i 394 (38-15) Calella.

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació
Cap.

Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació
Argentona.
Mataró.
Cabrera de Mar.
Òrrius.
Dosrius.

- 4 Delimitació dels aqüífers del Baix Tordera

Els aqüífers del Baix Tordera resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix:
Cruïlla del límit SW del terme municipal de Malgrat de Mar amb el mar.
Continuant pel dit límit municipal de Malgrat de Mar fins a la seva cruïlla amb la carretera N-II (Barcelona-França per Girona).
Continuant per la dita carretera N-II fins a trobar la cruïlla amb la carretera local que porta a la població de Tordera (voltants del quilòmetre 688 de la N-II).
Travessant la dita població de Tordera segons la prolongació de la carretera local esmentada, fins a trobar la carretera local que, pel marge dret del riu Tordera, porta a Hostalric.
Continuant per la dita carretera local fins a creuar l'autopista A-7, de Barcelona a la Jonquera. Continuant per la dita autopista en direcció a França fins a trobar la línia del ferrocarril Renfe Barcelona-Girona per la costa.
Continuant per la dita línia del ferrocarril Renfe fins a la seva cruïlla amb la carretera local que enllaça la que va d'Hostalric a Maçanet de la Selva amb la carretera que porta fins a la població de Blanes pel marge esquerre del riu Tordera.
Continuant per la perllongació de la dita carretera local fins a trobar la rambla de Joaquim Ruyra, a Blanes.
Continuant per la dita rambla de Joaquim Ruyra i la seva prolongació rectilínia fins a la cruïlla amb el mar Mediterrani. Des d'aquest punt fins a l'inici de la delimitació a través de la línia de la costa.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 365 (38-14) Blanes i 394 (38-15) Calella.

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos totalment en l'àrea anterior
Cap.

Termes municipals inclosos parcialment en l'àrea anterior
Blanes.
Tordera.
Malgrat de Mar.
Fogars de Tordera.
Palafolls.

- 5 Delimitació de l'aqüífer Carme-Capellades

L'aqüífer Carme-Capellades està delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix:
S'inicia a la carretera comarcal Igualada-Esblada, en el quilòmetre 44, justament a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Santa Margarida de Montbui i Santa Maria de Miralles.
Continua vers el nor-dest pel límit del terme municipal d'Orpí, fins a la cruïlla amb el límit del terme municipal de Carme.
Continuant també cap al nord-est pel límit del terme de Carme fins a trobar el de la Pobla de Claramunt. Seguint-lo, també vers el nord-est, fins a creuar la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (tram Martorell-Igualada).
Seguint la dita línia fèrria fins a la cruïlla amb el límit dels termes municipals entre Capellades i Vallbona d'Anoia. Seguint el dit límit municipal fins a creuar el riu Anoia.
Llera d'aquest riu fins a la confluència, pel marge dret amb la riera del Grama (a la rodalia de l'ermita de Sant Nicolau), (terme municipal de Cabrera d'Igualada), seguint l'esmentada riera aigües amunt fins al límit dels termes municipals entre Sant Pere de Riudebitlles i Vallbona d'Anoia (rodalia barri de Canaletes-Can Ulladas), fins a trobar el límit municipal entre Mediona i Sant Pere de Riudebitlles.
Seguint-lo fins a trobar la partió municipal amb Sant Quintí de Mediona. Continuant pel límit nord del terme de Sant Quintí fins a trobar el camí veïnal que uneix Can Pareres (terme municipal de Mediona) amb la carretera comarcal entre Guardiola de Font-rubí i la Llacuna. Continuant vers el sud pel dit camí veïnal fins a l'esmentada carretera (quilòmetre 7,400, aproximadament).
Seguint-la fins a la població de la Llacuna (quilòmetre 29, aproximadament). Per continuar en direcció a Santa Coloma de Queralt fins a la cruïlla amb la carretera comarcal d'Igualada (quilòmetre 33,300 aproximadament).
Per continuar fins al seu quilòmetre 44, que és el punt de sortida.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en els mapes 1/50.000 sèrie L, i en concret en els fulls Igualada (391) (35-15) i Vilafranca del Penedès (419) (35-16).

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.
Termes municipals inclosos totalment dins l'anterior delimitació legal
Orpí.
Carme.
Mediona.

Termes municipals inclosos parcialment dins de l'anterior delimitació legal
La Pobla de Claramunt.
Capellades.
Cabrera d'Anoia.
Font-rubí.
La Llacuna.
Santa Maria de Miralles.
Torrelles de Foix.
La Torre de Claramunt.

- 6 Delimitació de l'aqüífer del Riudaura
L'aqüífer del Ridaura comprèn la totalitat dels termes municipals de Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro.

- 7 Delimitació de l'aqüífer del Baix Penedès
L'aqüífer del Baix Penedès resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix:
Cruïlla de la carretera N-340 (Barcelona a València) amb la línia del ferrocarril Renfe Barcelona-Vilafranca-el Vendrell (rodalia del quilòmetre 40 d'aquesta).
Continuant per la dita carretera nacional 340 en direcció a Barcelona fins a la cruïlla amb el límit municipal entre Santa Margarida i els Monjos, i Castellet i la Gornal. Seguint el dit límit municipal fins a trobar el que separa Castellví de la Marca del de Santa Margarida i els Monjos.
Continuant pel dit límit municipal fins a trobar la carretera local Vilafranca del Penedès-l'Almúnia-Sant Jaume dels Domenys-Torregassa-Papiolet-la Bisbal del Penedès. Continuant per la dita carretera local fins a la seva cruïlla amb la carretera comarcal 246 (el Vendrell-Valls).
Continuant per la dita carretera comarcal 246 (Valls-el Vendrell) fins a la seva unió amb la carretera nacional 340 (Barcelona-el Vendrell per Vilafranca), dins el nucli urbà del Vendrell. Continuant per la dita carretera nacional 340 (Barcelona-el Vendrell per Vilafranca) fins a trobar la seva cruïlla amb el ferrocarril Renfe (Barcelona-el Vendrell per Vilafranca), que és el punt de sortida.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 447 (35-17) Vilanova i la Geltrú i 419 (35-16) Vilafranca del Penedès.

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació
Llorenç del Penedès.
Banyeres del Penedès.
Santa Oliva.

Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació
Bellvei.
L'Arboç.
Castellet i la Gornal.
La Bisbal del Penedès.
Albinyana.
El Vendrell.
Castellví de la Marca.
Sant Jaume dels Domenys.

- 8 Delimitació dels aqüífers del Bloc del Gaià Els aqüífers del Bloc del Gaià resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix:
Cruïlla de la carretera nacional 240 (Tarragona-Valls-Lleida) amb la part nord del límit municipal entre Vallmoll i la Secuita (rodalia del quilòmetre 12 de l'esmentada carretera.
Continuant per la dita carretera nacional en direcció a Valls, fins a la seva unió amb la carretera comarcal 246 (Valls-el Vendrell) (rodalia del quilòmetre 17,7 de la primera).
Seguint l'esmentada carretera comarcal 246 en direcció a Valls fins a arribar a la seva cruïlla amb la carretera nacional 340 (Barcelona-Vilafranca del Penedès-el Vendrell-Tarragona), ja dins del nucli urbà del Vendrell.
Continuant per la dita carretera 340 en direcció a Vilafranca del Penedès fins a creuar la Riera de la Bisbal.
Seguint l'esmentada Riera vers aigües avall fins a la seva cruïlla amb la línia de ferrocarril Renfe Barcelona-Vilanova-Sant Vicenç de Calders.
Continuant per l'esmentada línia de ferrocarril Renfe en direcció Roda de Barà-Valls-Lleida fins a arribar a la seva cruïlla amb el límit municipal entre Salomó i Vilabella.
Continuant per l'esmentat límit entre Vilabella i Vespella de Gaià fins a trobar el límit municipal entre Renau i Vilabella. Continuant per l'esmentat límit entre Vilabella i Renau fins a trobar el límit entre Nulles i la Secuita fins a trobar el límit municipal entre Vallmoll i la Secuita.
Continuant per l'esmentat límit fins a creuar la carretera nacional 240 Tarragona-Valls-Montblanc-Lleida a la rodalia del quilòmetre 12, que és el punt de sortida.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen el el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 446 (34-17) Valls, 447 (35-17) Vilanova i 472 (34-18) Tarragona.

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

 Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació
Bonastre.
Masllorenç.
Vilabella.
Nulles.
Puigpelat.

Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació
El Vendrell.
Albinyana.
La Bisbal del Penedès.
Rodonyà.
Vila-rodona.
Alió. Valls.
Vallmoll.
Montferri.
Salomó.
Vespella de Gaià.
Bràfim.
La Nou de Gaià.
La Pobla de Montornès.
Creixell de Mar.
Roda de Barà.

- 9 Delimitació de l'aqüífer de l'al·luvial del Tordera Mitjà L'aqüífer de l'al·luvial del Tordera Mitjà resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix:
Cruïlla de la línia de la Renfe (línia Barcelona-Maçanet per l'interior) amb el límit dels termes municipals de Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni (quilòmetre 156 aproximadament), fins a la seva unió amb la línia de la Renfe (línia Barcelona-Maçanet per la costa; quilòmetre 170 aproximadament).
Continuant per la línia de la Renfe (línia Barcelona-Maçanet per la costa) fins a la seva cruïlla amb l'autopista A-7 (Barcelona-Girona).
Continuant per l'autopista A-7, direcció Barcelona fins a la seva cruïlla amb la carretera local Sant Celoni-Vallgorguina.
Seguint l'esmentada carretera fins a creuar el límit municipal entre Santa Maria de Palautordera i Sant Celoni.
Continuant pel dit límit municipal fins a creuar la línia de Renfe (línia Barcelona-Maçanet per l'interior).

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, full 365 Blanes.

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos totalment en l'esmentada delimitació
Cap.

Termes municipals inclosos parcialment en l'esmentada delimitació
Sant Celoni.
Gualba.
Riells i Viabrea.
Sant Feliu de Buixalleu.
Hostalric.
Fogars de Tordera.
Massanes.
Maçanet de la Selva.

 - 10 Delimitació dels aqüífers del Baix Francolí Els aqüífers del Baix Francolí resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix:

Desembocadura al Mar Mediterrani de la Riera de la Bisbal (rodalia del Barri Sant Salvador-Coma-ruga).
Seguint la dita riera aigües amunt fins a creuar la línia de Renfe Barcelona-Vilanova-Sant Vicenç de Calders.
Seguint la dita línia de ferrocarril en direcció a Roda de Barà-Valls-Picamoixons, fins a la seva cruïlla amb la divisòria dels termes municipals de Salomó i Vilabella.
Continuant per les divisòries dels termes municipals següents: Entre Vilabella i Salomó. Entre Vilabella i Vespella de Gaià. Entre Vilabella i Renau. Entre Nulles i la Secuita. Entre la Secuita i Vallmoll. Entre els Garidells i Vallmoll. Entre Vallmoll i el Morell. Entre el Rourell i el Morell. Entre el Rourell i Vilallonga del Camp. Entre Alcover i Vilallonga del Camp. Entre Alcover i la Selva del Camp. Continuant per la divisòria dels termes municipals d'Alcover i la Selva del Camp fins a creuar la carretera C-240 Reus-la Riba, rodalia del quilòmetre 78 d'aquesta. Continuant per la dita carretera C-240 en direcció a Reus fins a la seva cruïlla amb la línia de Renfe Sant Vicenç-Roda de Barà-Reus-Casp.
Continuant per la dita línia de ferrocarril en direcció la població de Reus.
Continuant per la dita avinguda de la Misericòrdia, fins a l'Ermita de la Misericòrdia i continuant per la carretera local Reus-Cambrils fins al seu entroncament amb la carretera nacional N-340 (Barcelona-Tarragona-València). Continuant per la dita carretera nacional N-340 fins a la seva cruïlla amb la riera de Maspujols, i continuant per aquesta riera fins al seu desguàs al Mar Mediterrani. Seguint la línia costanera fins al desguàs de la riera de la Bisbal, que és el punt de sortida.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 472 (33-18) Reus, 473 (34-18) Tarragona, 445 (33-17) Cornudella i 443 (34-17) Valls.

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos totalment dins de l'anterior demarcació legal
El Catllar.
La Riera de Gaià.
Altafulla.
Torredembarra.
La Secuita.
Renau.
Els Pallaresos.
Perafort.
Tarragona.
Els Garidells.
El Morell.
Vilallonga del Camp.
Constantí.
La Pobla de Mafumet.
Vila-seca i Salou.

Termes municipals inclosos parcialment dins la demarcació legal
El Vendrell.
Roda de Barà.
La Pobla de Montornès.
La Nou de Gaià.
La Selva del Camp.
Reus.
Riudoms.
Cambrils de Mar.
Creixell de Mar.
Vespella de Gaià.
Salomó.
Vilabella.

Annex 2

- 1 Delimitació dels aqüífers Sant Martí Sarroca-Marmellà

Els aqüífers de Sant Martí Sarroca-Marmellà resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix:
Cruïlla de la carretera comarcal 246 (el Vendrell-Valls) amb el límit municipal entre Rodonyà i Vila-rodona, rodalia del quilòmetre 21 de l'esmentada carretera comarcal. Seguint el dit límit municipal entre Vila-rodona i Montmell, fins a trobar el límit municipal entre Aiguamúrcia i Montmell.
Continuant pel dit límit municipal fins a trobar la carretera local entre Sant Jaume dels Domenys-Pla de Manlleu-Valldosera.
Continuant per la carretera local Pla de Manlleu-Valldosera (ja en el terme municipal de Querol), fins a arribar a la cruïlla de la carretera local esmentada amb la carretera local Santes Creus-Pontons.
Continuant per la carretera local Santes Creus-Pontons en direcció a Pontons.
Continuant per la dita carretera passant per Sant Martí Sarroca fins a la cruïlla amb la carretera nacional 340 (Barcelona-Tarragona per Vilafranca), ja dins del nucli urbà de Vilafranca del Penedès.
Continuant per la dita carretera nacional 340 en direcció al Vendrell fins a la cruïlla amb la carretera local que va a l'Almúnia-Sant Jaume dels Domenys-la Bisbal del Penedès. Continuant per l'esmentada carretera fins a la seva unió amb la carretera comarcal 246 (Valls-el Vendrell).
Continuant per l'esmentada carretera comarcal 246 en direcció a Valls fins a la seva cruïlla amb la carretera local a Canferré, que és el punt de sortida.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 419 (35-16) Vilafranca, 447 (35-17) Vilanova i la Geltrú, 446 (34-17) Valls i 418 (34-16) Montblanc.

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos totalment en l'anterior delimitació
Montmell.

Termes municipals inclosos parcialment en l'anterior delimitació
Rodonyà.
Aiguamúrcia.
Querol.
Pontons.
Torrelles de Foix.
Sant Martí Sarroca.
Pacs del Penedès.
Santa Margarida i els Monjos.
Castellví de la Marca.
Sant Jaume dels Domenys.
La Bisbal del Penedès.
Vilafranca del Penedès.

- 2 Delimitació dels aqüífers del Delta dels rius Fluvià i Muga

Els aqüífers del Delta dels rius Fluvià i Muga resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix:

Cruïlla del límit municipal meridional de l'Escala amb el mar (rodalia de Cala Montgó).
Continuant pel dit límit municipal fins a trobar el límit municipal entre l'Escala i Viladamat.
Continuant pel límit meridional del terme municipal de Viladamat fins a trobar la carretera local de Verges a Viladamat.
Continuant per la dita carretera local fins a la cruïlla amb la carretera local de l'Escala a Viladamat i Camallera.
Continuant per la dita carretera local fins a la seva cruïlla amb el límit municipal de Ventalló amb Vilopriu (rodalia del quilòmetre 9,5 de la dita carretera).
Continuant pel dit límit municipal entre Ventalló i Vilopriu cap al nord fins a trobar el límit municipal de Sant Miquel de Fluvià.
Continuant pel dit límit municipal de Sant Miquel de Fluvià cap a l'oest fins a creuar la línia de ferrocarril Renfe Barcelona-Figueres.
Continuant per la dita línia fèrria fins a creuar la carretera local Garriguella-Vilajuïga-Palau-saverdera- Roses.
Continuant per la dita carretera local fins a Roses, inclosa la seva prolongació fins a la platja de Santa Margarida, de Roses (rodalia del quilòmetre 44 de la carretera comarcal 260 Roses-Figueres).
Des d'aquest punt fins a l'inici d'aquesta delimitació segons la línia de costa.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 258 (39-11) Figueres i 296-297 (39-12; 40-12) Torroella de Montgrí.

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació
L'Escala.
Armentera.
Sant Pere Pescador.
Castelló d'Empúries.
Vila-sacra. Fortià.
Riumors.
Vilamacolum.
Torroella de Fluvià.

Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació
Viladamat.
Ventalló.
Sant Miquel de Fluvià.
Palau de Santa Eulàlia.
Vilamalla.
El Far d'Empordà.
Figueres.
Peralada.
Marçà.
Vilajuïga.
Pau.
Palau-saverdera.
Roses.

- 3 Delimitació dels aqüífers del Baix Ter

Els aqüífers del Baix Ter resten delimitats mitjançant elements visibles sobre el terreny (carreteres, vies de ferrocarril, termes municipals, etc, sempre presos segons els seus eixos respectius), segons les denominacions del mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 296 (39-12) Torroella de Montgrí, 334 (39-13) Girona, 335 (40-13) Palafrugell.

Aquesta delimitació es descriu a continuació:
Cruïlla de la línia de la costa, amb la divisòria dels termes municipals de Pals i Begur.
Continuant per aquesta divisòria fins a la seva cruïlla amb la carretera local de Pals a la Platja de Pals.
Continuant per aquesta carretera fins a la seva cruïlla amb la carretera de Palafrugell a Torroella de Montgrí (km 7 aproximadament).
Continuant per la carretera de Palafrugell a Torroella de Montgrí fins a la seva cruïlla amb la divisòria dels termes municipals de Pals i Fontanilles.
Des d'aquí segons les línies divisòries entre els termes municipals següents:
Entre Fontanilles i Palau-sator. Entre Fontanilles i Ullastret. Entre Serra de Daró i Ullastret.
Entre Ullastret i Parlabà. Entre Parlabà i Corçà. Entre Rupià i Parlavà.
Entre Rupià i Foixà. Entre Foixà i la Pera. Entre Foixà i Flaçà. Entre Foixà i Sant Jordi Desvalls.
Entre Sant Jordi Desvalls i Colomers. Entre Colomers i Vilopriu. Entre Jafre i Garrigoles.
Entre Garrigoles i Verges. Entre Garrigoles i la Tallada.
Entre la Tallada i Viladamat. Entre Albons i Viladamat. Entre Albons i l'Escala.
Entre Bellcaire i l'Escala.
Entre Bellcaire i Torroella de Montgrí.
Entre Ullà i Torroella de Montgrí. fins a la cruïlla del dit límit municipal entre Ullà i Torroella de Montgrí amb la carretera Verges-Torroella-l'Estartit.
Continuant per l'esmentada carretera i la seva prolongació fins a la línia de la costa actual.

Termes municipals inclosos totalment en l'esmentada delimitació
Gualta.
Fontanilles.
Serra de Daró.
Ultramort.
Parlavà.
Foixà.
Colomers.
Jafre.
Verges.
La Tallada.
Albons.
Bellcaire.
Ullà.

Termes municipals inclosos parcialment en l'esmentada delimitació
Pals.
Torroella de Montgrí.

- 4 Delimitació dels aqüífers de les rieres d'Aubi i Calonge Aqüífer de la Riera d'Aubi: Comprèn tota l'extensió dels termes municipals de Mont-ras, Vall-llobrega i Palamós. Mont-ras. Vall-llobrega. Palamós. Calonge.

- 5 Delimitació dels aqüífers de la Fossa de Palafrugell

Els aqüífers de la Fossa de Palafrugell resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla dels límits dels termes municipals de Palafrugell, Mont-ras i Vullpellac. Continuant pel límit dels termes de Palafrugell i Vullpellac. Continuant pel límit dels termes de Torrent i Vullpellac. Continuant pel límit dels termes de Palau-sator i Vullpellac fins a la seva cruïlla amb la carretera local de Peratallada a Pals (km 3 aproximadament). Continuant per la carretera esmentada fins a la cruïlla amb la carretera de Torroella de Montgrí a Pals. Continuant per l'esmentada carretera passant per Pals, Regencós fins a arribar a la rodalia de Begur. Continuant per la carretera de Begur a Palafrugell fins a creuar el límit municipal entre Begur i Palafrugell (rodalia d'aquesta última població). Continuant per l'esmentada divisòria municipal fins a la seva cruïlla amb la carretera local de Regencós a Palafrugell (km 1 aproximadament). Continuant per l'esmentada carretera local, en direcció a Palafrugell i continuant per l'enllaç de Palafrugell a la carretera de la Bisbal a Palamós fins a trobar aquesta carretera (km 34 aproximadament). Continuant per la carretera de la Bisbal a Palamós, en direcció sud, fins a la seva cruïlla amb la divisòria dels termes municipals de Palafrugell i Mont-ras, i seguint en aquesta divisòria fins a la seva cruïlla amb la divisòria dels termes municipals de Vullpellac, Palafrugell i Mont-ras, que és el punt de sortida. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 334 (39-13) Girona i 335 (40-13) Palafrugell.

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos totalment en l'esmentada delimitació
Torrent.

Termes municipals inclosos parcialment en l'esmentada delimitació
Palafrugell.
Begur.
Regencós.
Pals.
Palau-sator.

- 6 Delimitació de l'aqüífer de la riera de Santa Coloma L'aqüífer de la riera de Santa Coloma resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla del ferrocarril Renfe (Barcelona-Girona per Granollers) amb el límit sud del terme municipal de Massanes (rodalia del quilòmetre 172 de la línia Renfe). Seguint la dita línia de ferrocarril fins a la seva unió amb la línia de ferrocarril Renfe (Barcelona-Girona per la costa), a la rodalia de l'estació Maçanet-Massanes. Continuant per la dita línia de ferrocarril Renfe (Barcelona-Girona per la costa) en direcció a Blanes fins a arribar al límit meridional del terme municipal de Maçanet de la Selva. Continuant pel dit límit municipal de Maçanet de la Selva fins a trobar la seva cruïlla amb el de Vidreres. Continuant pel límit municipal sud-est de Vidreres, voltant tot el terme fins a trobar el límit municipal de Sils. Continuant pel dit límit municipal de Sils en direcció nord i nord-est fins a arribar al límit municipal de Santa Coloma de Farners. Continuant pel límit municipal de Santa Coloma de Farners, voltant tot el terme municipal fins a trobar el límit municipal entre Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu. Continuant pel dit límit municipal fins a trobar el que separa Sant Feliu de Buixalleu de Massanes. Continuant pel dit límit municipal oest de Massanes fins a trobar la cruïlla amb la línia de ferrocarril Renfe (Barcelona-Girona per Granollers), que és el punt de sortida. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 333 (38-13) Santa Coloma de Farners, 365 (38-14) Blanes i 366 (39-14) Sant Feliu de Guíxols. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació Vidreres. Sils. Santa Coloma de Farners. Riudarenes. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació Massanes. Maçanet de la Selva.

- 7 Delimitació de l'aqüífer de l'Alt Maresme

L'aqüífer de l'Alt Maresme resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Començant en la cruïlla del límit municipal SW de Sant Andreu de Llavaneres amb el mar. Seguint el dit límit municipal fins a trobar la intersecció amb el límit municipal de Sant Vicenç de Montalt (vèrtex Montalt). Continuant pel dit límit municipal de Sant Vicenç de Montalt fins a trobar el que separa aquest terme del d'Arenys de Munt (a l'oest d'aquesta població). A partir d'aquí seguint per les divisòries nord dels municipis de: Arenys de Munt, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Pineda de Mar, Santa Sussana i Palafolls fins a arribar a la intersecció del terme municipal NW de Palafolls amb la carretera nacional II (Barcelona-Girona per la costa). Continuant per la dita carretera N-II en direcció a Barcelona fins a creuar el límit entre Malgrat de Mar i Santa Susanna. Continuant pel dit límit municipal fins arribar al mar (rodalia del quilòmetre 54 de la línia fèrria Barcelona-Girona per la costa). Des d'aquest punt fins al punt de l'inici d'aquesta delimitació seguint la línia de costa. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 394 (38-15) Calella i 365 (38-14) Blanes. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació Santa Susanna. Pineda de Mar. Calella. Sant Pol de Mar. Sant Cebrià de Vallalta. Canet de Mar. Arenys de Mar. Arenys de Munt. Sant Vicenç de Montalt. Sant Andreu de Llavaneres. Caldes d'Estrac. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació Palafolls. Malgrat de Mar.

- 8 Delimitació de l'aqüífer del Baix Maresme

L'aqüífer del Baix Maresme resta delimitat mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla SW del límit municipal de Montgat amb el mar (rodalia del quilòmetre 11 de la línia Renfe Barcelona-Mataró). Continuant pel dit límit municipal amb una línia formada pels trams nord, occidental o oriental d'alguns dels límits municipals de les poblacions següents, de forma que comprengui la totalitat dels termes municipals de Montgat, Tiana, Alella, el Masnou, Teià, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Cabrils fins a arribar a la cruïlla del terme municipal de Sant Joan de Vilassar amb el mar (rodalia del quilòmetre 23 de la línia fèrria Renfe Barcelona-Mataró). Des d'aquest punt fins a l'inici d'aquesta delimitació seguint la línia de costa. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 421 (37-16) Barcelona i 393 (37-15) Mataró. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals totalment inclosos en aquesta delimitació Montgat. Tiana. Alella. El Masnou. Teià. Premià de Dalt. Premià de Mar. Vilassar de Dalt. Vilassar de Mar. Cabrils. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació Cap.

- 9 Delimitació dels aqüífers del Delta del Besòs

Els aqüífers del Delta del Besòs resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla del límit nord del terme municipal de Sant Adrià de Besòs amb la línia de la costa. Continuant pel límit municipal entre Sant Adrià de Besòs i Badalona fins a trobar el límit municipal de Santa Coloma de Gramenet. Continuant pel límit municipal entre Santa Coloma de Gramenet i Badalona i entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada fins a arribar a la cruïlla amb la carretera local Santa Coloma-Martorelles, pel marge esquerre del Besòs. Continuant per la dita carretera local fins a trobar el pont que, creuant el Besòs, porta de la carretera esmentada a Montcada i Reixac (rodalia del quilòmetre 7 d'aquesta carretera). Continuant pel dit pont fins a trobar l'avinguda de la Continuant per la dita avinguda en direcció nord fins a trobar la seva prolongació, anomenada carrer de Mossèn Joaquim Castellví (rodalia de la seva cruïlla amb el ferrocarril Renfe (Barcelona-Girona per l'interior). Continuant pel dit carrer de Mossèn Joaquim Castellví fins a la seva cruïlla amb l'autopista A-17 (Barcelona-Girona-França). Continuant per la dita autopista en direcció a Barcelona i la seva prolongació (av. de la Meridiana) fins a la plaça de les Glòries Catalanes, ja dintre de Barcelona. De la plaça de les Glòries Catalanes continuant per la Gran Via de les Corts Catalanes en direcció sud-oest, vers el centre de Barcelona. Continuant per la dita Gran Via de les Corts Catalanes fins a la cruïlla amb la rambla de Catalunya, de Barcelona. Continuant per la dita rambla de Catalunya i la seva prolongació pel costat oest de la plaça de Catalunya fins a enllaçar amb l'inici de les rambles. Continuant per tot el traçat de les rambles (rambla de Canaletes, rambla dels Estudis, rambla de Sant Josep, rambla dels Caputxins, rambla de Santa Mònica), fins a arribar al monument de Colom. Des del monument de Colom al mar a través d'una perpendicular a la línia del moll (moll de les Drassanes). Des d'aquest punt al punt de sortida segons la línia de costa. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, full 421 (37-16) Barcelona. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació Sant Adrià de Besòs. Santa Coloma de Gramenet. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació Barcelona. Montcada i Reixac.

- 10 Delimitació dels aqüífers de la Cubeta d'Abrera
Els Aqüífers de la Cubeta d'Abrera resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla de l'autopista A-7 (Barcelona-Lleida-Tarragona) amb la carretera N-II (Barcelona-Saragossa) dins el nucli urbà de Martorell. Continuant per la dita carretera N-II en direcció a Saragossa fins a trobar la carretera local que enllaça aquella amb Collbató (rodalia del quilòmetre 582 de la N-II). Continuant per la dita carretera local, travessant la població de Collbató i continuant en direcció a Monistrol, pel sud i est de la muntanya de Montserrat fins a creuar el límit municipal entre Monistrol i Collbató. Continuant pel dit límit municipal de Monistrol fins a la seva cruïlla amb la línia fèrria dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (línia de Barcelona-Martorell-Manresa) a la rodalia de l'estació inferior del transbordador aeri de Montserrat. Continuant per la dita línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya en direcció a Martorell, fins a l'antiga estació de la Puda de Montserrat. D'aquí fins a l'antiga carretera d'Olesa al Balneari de la Puda de Montserrat, segons la línia més curta possible. Continuant per la dita carretera antiga fins a la població d'Olesa, per continuar per la seva prolongació en direcció a Martorell pel marge esquerre del riu Llobregat, fins arribar a la seva unió amb la carretera N-II, a la rodalia del Congost de Martorell, que és el punt de sortida. Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 392 (36-15) Sabadell i 420 (36-16) l'Hospitalet de Llobregat. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals. Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació Cap. Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació Martorell. Abrera. Castellbisbal. Olesa de Montserrat. Esparreguera. Collbató.

- 11 Delimitació dels aqüífers de l'Alt Camp
Els aqüífers de l'Alt Camp resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix: Cruïlla de la carretera comarcal 246 (Valls-el Vendrell) amb la carretera local Tarragona-Argilaga-Bràfim- el Pont d'Armentera. Continuant per la dita carretera Valls-el Vendrell en direcció al Vendrell fins a trobar el límit municipal entre Vila-rodona i Rodonyà. Continuant pel dit límit municipal de Vila-rodona fins a trobar el límit municipal entre Montmell i Vila-rodona. Continuant pel dit límit municipal entre Montmell i Vila-rodona fins a trobar el límit municipal entre Aiguamúrcia i Montmell. Continuant pel dit límit municipal entre Aiguamúrcia i Montmell fins a trobar la carretera local Sant Jaume dels Domenys-Pla de Manlleu-Valldosera. Continuant per la dita carretera local fins a creuar el límit municipal entre Aiguamúrcia i Querol. Continuant pel dit límit municipal entre Aiguamúrcia i Querol fins a trobar el límit municipal entre el Pont d'Armentera i Querol. Continuant pel dit límit municipal entre el Pont d'Armentera i Querol fins a arribar al límit municipal entre el Pont d'Armentera i Santa Perpètua de Gaià. Continuant pel dit límit municipal entre el Pont d'Armentera i Santa Perpètua de Gaià fins a arribar al límit municipal entre Sarral i el Pont d'Armentera. Continuant pel dit límit municipal entre Sarral i el Pont d'Armentera fins a trobar el límit municipal entre Sarral i Cabra del Camp.

Continuant pel dit límit municipal entre Sarral i Cabra del Camp fins a trobar el límit municipal entre Barberà de la Conca i Cabra del Camp.

Continuant pel dit límit municipal entre Barberà de la Conca i Cabra del Camp fins a trobar el límit municipal entre Figuerola del Camp i Barberà de la Conca fins a trobar el límit municipal entre Montblanc i Figuerola del Camp. Continuant pel dit límit municipal entre Montblanc i Figuerola del Camp fins a trobar el límit municipal entre Valls i Montblanc.

Continuant pel dit límit municipal entre Valls i Montblanc fins a trobar el límit municipal entre Valls i la Riba.

Continuant pel dit límit municipal entre Valls i la Riba fins a creuar la carretera comarcal 240 (Montblanc-la Riba-Alcover-Reus).

Continuant per l'esmentada carretera comarcal fins a creuar el límit meridional d'Alcover.

Continuant pel dit límit municipal d'Alcover fins a trobar la divisòria municipal entre Alcover i el Rourell.

Continuant pel dit límit municipal del Rourell fins a trobar el de Vallmoll (rodalia del vèrtex Torrecurta).

Continuant pel dit límit municipal meridional de Vallmoll fins a la seva cruïlla amb la carretera nacional 240 (Tarragona-Valls-Lleida) (rodalia del quilòmetre 12 d'aquesta).

Continuant per l'esmentada carretera nacional fins a l'encreuament amb la carretera comarcal 246 (el Vendrell-Valls) prop del quilòmetre 17,7 de la carretera nacional 240 esmentada.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 418 (34-16) Montblanc, 419 (35-16) Vilafranca del Penedès i 446 (34-17) Valls. Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.

Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació
El Pont d'Armentera.
Cabra del Camp.
Figuerola del Camp.
El Pla de Santa Maria.
El Milà.
La Masó.
El Rourell.

Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació
Vila-rodona.
Aiguamúrcia.
Valls.
Alió.
Alcover.
Vallmoll.

- 12 Delimitació de l'aqüífer de la Plana de l'Ampolla-Perelló-l'Ametlla
L'aqüífer comprén la totalitat dels termes municipals del Perelló i l'Ametlla de Mar.

- 13 Delimitació dels aqüífers del Baix Camp-Mont-roig
Els aqüífers del Baix Camp-Mont-roig resten delimitats mitjançant una línia amb el traçat que segueix:
Desguàs de la Riera de Maspujols en el Mar Mediterrani.
Seguint la riera de Maspujols aigües amunt fins a creuar la carretera nacional 340 Barcelona-Tarragona- València.
Continuant per l'esmentada carretera nacional fins a creuar (km 24,5) la petita carretera que enllaça la carretera local Cambrils-Reus.
Continuant per l'esmentada carretera local fins a l'ermita de la Misericòrdia, a Reus, continuant per l'avinguda de la Misericòrdia fins a creuar la via fèrria Renfe (línia Barcelona-Reus-Casp).
Continuant per la dita línia fèrria fins a creuar la carretera comarcal 240 Reus-Alcover-Montblanc.
Continuant per la dita carretera comarcal 240 fins a creuar el límit nord-est del terme municipal de la Selva del Camp.
Continuant pel dit límit municipal entre la Selva del Camp i l'Albiol fins a arribar al que separa l'Aleixar i la Selva del Camp.
Continuant pel dit límit municipal fins arribar al límit municipal entre l'Aleixar i Almoster fins a arribar a la divisòria municipal entre l'Aleixar i Castellvell.
Continuant pel dit límit municipal fins a arribar a la divisòria municipal entre l'Aleixar i Reus fins al límit municipal entre l'Aleixar i Riudoms.
Continuant pel dit límit municipal fins a arribar al que separa Maspujols de Riudoms.
Continuant pel dit límit municipal fins a arribar al que separa Maspujols de Borges del Camp.
Continuant pel dit límit municipal fins a arribar al que separa l'Alforja de les Borges del Camp fins a arribar al que separa Botarell de Riudecols.
Continuant pel dit límit municipal fins a arribar al que separa Botarell de Riudecanyes.
Continuant pel dit límit municipal fins a arribar al que separa Riudecanyes de Montbrió del Camp.
Continuant pel dit límit municipal fins a creuar la riera de Riudecanyes.
Continuant per la dita riera fins a creuar la carretera local Montbrió del Camp-Mont-roig del Camp.
Seguint la dita carretera en direcció a Pratdip fins a arribar a la que enllaça l'Hospitalet de l'Infant amb Móra la Nova, passant per dins de l'urbanització les Planes del Rei.
Continuant per la dita carretera en direcció a l'Hospitalet de l'Infant i la seva prolongació fins al Mar Mediterrani.
Des d'aquí fins al desguàs de la riera de Maspujols, per la línia de la costa, que és el punt de sortida.

Els noms i els números de les carreteres esmentades, accidents topogràfics, urbanístics, etc, són els que es reflecteixen en el mapa nacional a escala 1/50.000, sèrie L, fulls 472 (33-18) Reus i 498 (33-19) l'Hospitalet de l'Infant.

Les vies de comunicació s'han d'entendre sempre referides als seus eixos longitudinals.
Termes municipals inclosos totalment en aquesta delimitació
Montbrió del Camp.
Vinyols i els Arcs.
Riudoms.
Botarell.
Les Borges del Camp.
Castellvell.
Almoster.

Termes municipals inclosos parcialment en aquesta delimitació
Vandellòs.
Mont-roig del Camp.
Reus.
Cambrils de Mar.
La Selva del Camp.
Vilanova d'Escornalbou.
Pratdip.

Annex 3

- 1 Model de declaració d'aprofitaments de l'aqüífer subterrani

Declaració d'aprofitaments de l'aqüifer subterrani de (nom)

Dades administratives
01 Declarant (nom i cognoms o raó social, DNI o CIF)
02 Domicili (carrer, plaça, número, municipi o comarca)
03 Tipus d'aprofitament:
031 Aiguaneix
032 Pou o galeria
033 Bassa natural en superfície
034 Altres (indiqueu quin o quins)
04 Terme municipal
05 Nom de la finca o paratge (1)
06 Nom del pou o aiguaneix (1)
07 Condició del declarant
071 Propietari de la finca
072 Contracte d'arrendament, usdefruit, parceria, etc. (indiqueu el tipus de contracte o situació)
08 Data d'inici de l'aprofitament:
081 Abans 1.1.1986 082 Després 1.1.1986
09 Títol o documentació de què es disposa:
091 Concessió o autorització administrativa (antiga Comissaria d'Aigües)
092 Títol acreditatiu de la prescripció
093 Inscripció en un registre públic (2)
094 Autorització de policia minera
095 Altres (indiqueu quins)
096 Cap
10 Expedients en tràmit davant de l'Administració hidràulica:
101 Concessió administrativa
102 Legalització de captacions en zona de policia d'aigües
103 Altres (indiqueu quin o quins)
104 Identificació de l'expedient: Data d'iniciació Dependència on es tramita Número de l'expedient Dades tècniques
11 L'aprofitament actual és de ... litres cada (3) amb destinació a:
111 regadiu de ... ha de (tipus de cultiu)
112 usos ramaders amb ... caps de bestiar (espècie)
113 abastament d'una indústria de (tipus d'indústria)
114 abastament d'una població de .... persones en el TM de ....
115 altres usos (indiqueu quins)
12 Volum anual utilitzat .... m3
13 Existència d'aparells de mesura: Sí (indiqueu quin model o sistema) No Amb referència exclusiva a captacions subterrànies (pous):
14 Fondària total .... m
15 Mecanisme d'elevació: Motor de .... CV capaç d'eleva .... litres/hora a .... metres. Lloc, data i signatura. (1) Si en té o es coneix (2) Indiqueu quin registre i el lloc d'inscripció. (3) Indiqueu el període considerat (hora, dia, setmana, mes, etc)

- 2 Presentació de les declaracions

Els fulls de declaració d'aprofitaments es podran obtenir a les dependències de la Junta d'Aigües, així com a cadascun dels ajuntaments els termes del quals formin part d'alguna de les àrees delimitades.

Les declaracions podran presentar-se davant la Junta d'Aigües o bé per qualsevol altra mitjà dels previstos a l'article 66 de la Llei de procediment administratiu, així com, també, en els ajuntaments respectius pel que fa als aprofitaments situats en els diversos termes municipals. Transcorregut el termini fixat, els ajuntaments remetran les declaracions rebudes a la Junta d'Aigües.

Per donar compliment a la previsió de l'article 3 del Decret els interessats en expedients de legalització de captacions d'aigües subterrànies iniciats abans de l'1 de gener de 1986 adjuntaran al full de declaració la documentació de què disposin.

Així mateix podran invocar, en defensa del seu dret, les dades que hagin resultat acreditades en l'expedient de legalització en tràmit.