Diario Oficial de la
Generalitat de Cataluña
Rango: Decreto
Fecha de disposición: 21 de diciembre de 1990
Fecha de publicación: 31/12/1990
Número de boletín: 1387
Órgano emisor: Departamento de Política Territorial y Obras Públicas
Título: Decreto 320/1990, de 21 de diciembre, por el cual se aprueba el
Reglamento de despliegue del título 2 del Decreto Legislativo 1/1988 y del título 1 de
la Ley 5/1990, de infraestructuras hidráulicas de Cataluña.
Decret 320/1990, d'21 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de desplegament del títol 2 del Decret Legislatiu 1/1988 i del títol 1 de la Llei 5/1990, d'infrastructures hidràuliques de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 1473, pàg. 4154, de 29.7.1991).
NOTA. En aquest text s’han introduït les
correccions d’errada publicades en el DOGC i les esmenes que estableixen els decrets
287/1991, 286/1992 i 211/1993.
La Llei 5/1990, de 9 de març, d’infrastructures
hidràuliques de Catalunya, autoritza el Consell Executiu per dictar les normes
reglamentàries que siguin necessàries per desplegar-la. Pel present Decret es dóna
compliment al mandat legal de determinació reglamentària que conté el capítol 3 del
títol 1 de la dita norma, relatiu al cànon d’infrastructura hidràulica.
D’altra banda, atesa la similitud del procediment de
recaptació d’aquest recurs amb el de l’increment de la tarifa de sanejament i
del cànon de sanejament, regulats en el Decret Legislatiu 1/1988, de 28 de gener, el
Reglament aprova les normes comunes de gestió d’ambdues figures, juntament amb les
especificitats pròpies de cadascuna. Així mateix, el Reglament integra en un text únic
les normes aprovades amb anterioritat referents a l’increment de la tarifa de
sanejament i del cànon de sanejament, contingudes en diverses disposicions que, alhora,
cal adaptar a la normativa tributària vigent, d’una banda, i d’altra, a les
noves tecnologies aplicables en la determinació de les càrregues contaminants.
Per tant, fent ús de les autoritzacions previstes a la disposició final del Decret Legislatiu 1/1988 i a la disposició final segona de la Llei 5/1990, a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i d’acord amb el Consell Executiu,
Decreto:
Títol preliminar
Article 1
Objecte
És objecte d’aquest Reglament el desplegament normatiu de l’increment de la
tarifa de sanejament i del cànon de sanejament regulats en el Decret Legislatiu 1/1988,
de 28 de gener, pel qual s’aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981 i la
Llei 17/1987 en un text únic; i del cànon d’infrastructura hidràulica creat per la
Llei 5/1990, de 9 de març, d’infrastructures hidràuliques de Catalunya.
Article 2
Concepte i àmbit territorial
2.1 L’increment de la tarifa de sanejament i del cànon de sanejament són modalitats
d’un tribut de caràcter finalista destinat al finançament de la construcció i
explotació de les obres i instal·lacions aprovades en execució dels plans de sanejament
regulats en el Decret Legislatiu 1/1988.
El seu àmbit territorial d’aplicació serà el que es determini als plans respectius.
2.2 El cànon d’infrastructura hidràulica és un tribut de caràcter finalista destinat al finançament de les inversions en obres i actuacions fixades en el programa d’obres hidràuliques previst a l’article 3 de la Llei 5/1990.
El seu àmbit d’aplicació serà tot el territori de
Catalunya.
Article 3
Normativa
Els conceptes tributaris compresos en aquest Reglament es regiran:
a) Pel Decret Legislatiu 1/1988, de 28 de gener, pel qual s’aprova la refosa dels
preceptes de la Llei 5/1981, de 4 de juny, i la Llei 17/1987, de 13 de juliol, en un text
únic.
b) Per la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infrastructures hidràuliques de Catalunya.
c) Per aquest Reglament i per la resta de disposicions reglamentàries específiques, que es mantinguin en vigor, segons la taula de vigències aprovada.
d) Per les disposicions legals i reglamentàries de
caràcter general en matèria tributària.
Article 4
Competències
4.1 La gestió de l’increment de la tarifa i del cànon de sanejament correspon a la
Junta de Sanejament, que els ha de percebre:
a) En el cas de l’increment de la tarifa de sanejament: per mitjà de les entitats,
públiques o privades, subministradores d’aigua.
b) En el cas del cànon de sanejament: directament dels usuaris.
La delegació, si s’escau, d’algunes o totes les fases de la gestió de l’increment de la tarifa i del cànon de sanejament en les entitats locals o consorcis afectats correspon al Govern de la Generalitat mitjançant un Decret. Aquesta delegació es farà sempre en els termes establerts en la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.
Restaran reservades en tots els casos a la Junta de
Sanejament les funcions de:
a) Resolució de recursos i reclamacions en via de gestió.
b) Inspecció tributària i liquidacions que se’n derivin.
c) Qualificació d’infraccions i imposició de sancions. d) Concessió d’ajornaments i fraccionaments.
4.2 La gestió del cànon d’infrastructura
hidràulica correspon a la Junta d’Aigües. Això no obstant, pot ésser encomanada a
la Junta de Sanejament d’acord amb el que preveu l’article 8, apartat primer de
la Llei 5/1990, de 9 de març, d’infrastructures hidràuliques de Catalunya.
TÍTOL 1
Normes substantives
Capítol 1
Normes específiques de l’increment de la tarifa i del cànon de sanejament
Article 5
Fet imposable i acreditament
5.1 Constitueix el fet imposable de l’increment de la tarifa i del cànon de
sanejament qualsevol consum potencial o real d’aigua de totes les procedències per
raó de la contaminació que pot produir.
L’aplicació de l’increment de la tarifa afecta la utilització d’aigua proveïda per les entitats subministradores definides en l’article 6.2. L’aplicació del cànon de sanejament afecta la utilització d’aigua procedent d’aprofitaments d’aigües superficials o subterrànies o d’instal·lacions de recollida de les aigües pluvials que efectuïn directament els mateixos usuaris.
5.2 Queden exclosos de l’aplicació de
l’increment de la tarifa o del cànon de sanejament els consums corresponents als
usos següents:
a) Proveïment en alta a uns altres serveis públics de distribució d’aigua potable.
b) La utilització de l’aigua que facin les entitats públiques per a l’alimentació de fonts públiques i monumentals, de boques de reg i d’extinció d’incendis per al servei públic.
c) La utilització que facin els agricultors de l’aigua per a regadiu, quan no produeixi contaminació per adobs, pesticides o matèria orgànica que afecti les aigües superficials o subterrànies i d’acord amb el que disposen els articles 10.4 i 18.2 d’aquest Reglament.
5.3 L’acreditament del tribut es produeix:
a) En el cas de l’increment de tarifa, coincidint amb el moment del consum.
b) En el cas del cànon de sanejament, el darrer dia de
cada trimestre natural.
Article 6
Subjectes passius i obligats tributaris
6.1 Són subjectes passius en concepte de contribuent les persones físiques o jurídiques
consumidores d’aigua que la rebin per mitjà d’una entitat subministradora o la
captin mitjançant instal·lacions pròpies o en règim de concessió de proveïment.
6.2 Tenen la condició d’entitats subministradores d’aigua les entitats i les persones físiques i jurídiques de qualsevol naturalesa que, mitjançant xarxes o instal·lacions de titularitat pública o privada, facin un proveïment ‘en baixa‘ d’aigua, tant si aquesta activitat s’empara en un títol administratiu de prestació del servei com si no s’hi empara.
6.3 Dins del procediment de gestió de l’increment
de tarifa de sanejament, les entitats subministradores estan obligades a:
a) Facturar i percebre el tribut de llurs abonats.
b) Autoliquidar i ingressar dins dels terminis establerts les quantitats facturades un cop hagin estat percebudes, o quan la seva manca de pagament no sigui justificada d’acord amb el que preveu l’article 31, apartats 3 i 4. L’incompliment d’aquesta obligació constituirà una infracció tributària sancionable segons el que estableix la legislació vigent.
c) Satisfer com a deute tributari les quantitats no facturades en incompliment del que disposa la lletra a) precedent.
d) Complir els deures formals que, derivats de la gestió del tribut, es detallen en aquest Reglament.
6.4 En relació amb el compliment de les obligacions de
caràcter material o formal expressades en els apartats precedents, les entitats
subministradores restaran subjectes a les determinacions que en matèria
d’inspeccions i règim sancionador estableix la legislació tributària per als
subjectes passius.
Article 7
Base imposable
La base imposable és constituïda:
a) En general, pel volum d’aigua consumit o estimat en el període
d’acreditament, expressat en metres cúbics.
Llevat que el Govern de la Generalitat, en aprovar el el Pla Zonal o especial de Sanejament, en disposi un de superior, el mínim de facturació serà, a aquests efectes, de 6 m³ per abonat, habitatge o local i mes.
b) En els casos que l’Administració, d’ofici o
a instància del subjecte passiu, opti pel mesurament directe o per l’estimació
objectiva de la càrrega contaminant, la base consisteix en la contaminació efectivament
produïda o estimada expressada en unitats de contaminació.
Article 8
Mitjans de determinació de la base imposable
La base imposable es determinarà:
a) Amb caràcter general, per estimació directa, mitjançant comptadors o uns altres
procediments de mesurament.
A aquests efectes, la Junta de Sanejament podrà implantar, d’ofici o a petició del subjecte passiu, i en tots els casos a càrrec d’aquest, un sistema de mesurament directe per comptador.
b) Per estimació objectiva en els casos següents:
1) Captacions superficials o subterrànies d’aigua no mesurades per comptador;
instal·lacions de recollida d’aigües pluvials, o de subministrament mitjançant
contractes d’aforament en els casos que el volum no pugui ésser mesurat directament.
2) Quan la base imposable estigui determinada per la càrrega contaminant i la Junta de Sanejament no hagi optat, d’ofici o a instància del subjecte passiu, pel mesurament directe.
c) Amb caràcter supletori per estimació indirecta,
segons les normes dels articles 50 i 51 de la Llei General Tributària, quan
l’Administració no pugui arribar a conèixer les dades necessàries per a
l’estimació completa de la base imposable, per alguna de les causes següents:
1) Manca de presentació de declaracions.
2) Resistència, excusa o negativa a l’actuació
inspectora. 3) Incompliment substancial de les obligacions imposades per la normativa
vigent.
Article 9
Estimació objectiva de la base imposable expressa da en volum d’aigua
9.1 En el cas de captacions subterrànies que no tinguin instal·lats dispositius
d’aforament directe de cabals de proveïment, el consum mensual, l’efecte de
l’aplicació del cànon, s’avaluarà d’acord amb de la potència nominal
del grup elevador mitjançant la fórmula:
Q = 37.500 x p/h + 20
En la qual:
Q és el consum mensual facturable expressat en metres cúbics (m³).
p és la potència nominal del grup o dels grups elevadors, expressada en quilovats (kW).
h és la profunditat dinàmica mitjana de l’aqüífer a la zona considerada, expressada en metres.
9.2 En el cas de subministraments mitjançant contractes
d’aforament i quan no pugui ésser mesurat directament, el volum d’aigua
utilitzat en el període considerat, s’avaluarà per aplicació de la fórmula
següent:
b = I/P
En la qual:
b és el volum d’aigua estimat expressat en metres cúbics.
I és l’import satisfet com a preu de l’aigua expressat en pessetes:
p és el preu mitjà ponderat segons tarifes vigents de l’aigua subministrada per
l’entitat en els proveïments mesurats per comptadors dins del terme municipal i
corresponent al mateix tipus d’ús, expressat en pessetes/m³.
Article 10
Estimació directa de la contaminació
10.1 Els paràmetres de contaminació que es consideraran en la determinació de la
càrrega contaminant son, a més dels que es puguin fixar en cada Pla de Sanejament, els
següents:
a) Matèries en suspensió (MES).
b) Matèries oxidables (MO).
c) Matèries inhibidores (MI).
d) Sals solubles (SOL).
e) Increment de temperatura (IT).
f) Nitrogen (N).
g) Fòsfor total (P).
10.2 La quantitat de contaminació corresponent a
cadascun dels paràmetres es mesurarà de la forma següent:
a) En les matèries en suspensió, per la seva concentració a l’aigua després de la
solubilització de les sals solubles.
b) En les matèries oxidables (MO), per la seva concentració a l’aigua, una vegada reposades les matèries decantades en dues hores. Les matèries oxidables es determinaran d’acord amb l’expressió: MO = 2/3 DQO.
c) El contingut en sals solubles de l’aigua per la conductivitat de l’aigua (a 25 graus C) expressada en Siemens per centímetre (S/cm). La quantitat de sal abocada s’expressarà mitjançant el producte d’aquestes conductivitats pel volum abocat: SOL = S/cm x m³.
d) Les matèries inhibidores (MI), per la quantitat continguda a l’aigua, una vegada reposades les matèries decantades en dues hores, mesurades d’acord amb la inhibició de mobilitat de Daphnia Magna Strauss o bé la inhibició de la luminescència de la Photobacterium phosphoreum, d’acord amb els mètodes i la taula de l’annex 5.
Si el mesurament evidencia simultàniament matèries inhibidores i sals solubles, la base relativa a les matèries inhibidores mesurades pel mètode de la inhibició de mobilitat de la Daphnia Magna Strauss es reduirà en 70 equitox/m³ per cada S/cm, sense que puguin computar-se quantitats negatives.
Sent:
S/cm = unitat de concentració de les sals solubles.
Equitox/m³ = unitat de concentració de les matèries inhibidores presents a l’aigua.
e) L’increment de temperatura per la diferència de temperatura existent entre l’efluent i l’influent.
f) El nitrogen, per la quantitat de nitrogen orgànic i amoniacal contingut a l’aigua.
g) El fòsfor total pel contingut de fòsfor orgànic i mineral contingut a l’aigua.
10.3 Els elements enumerats en l’apartat anterior seran analitzats segons els mètodes i procediments detallats en l’annex 1 d’aquest Reglament.
10.4 Als efectes d’avaluació i valoració conjunta de les quantitats de contaminació de diversos orígens, i també a l’efecte de determinació de la ‘contaminació de caràcter especial en naturalesa i quantitat‘ de determinats consums no domèstics, la quantitat de contaminació equivalent a un habitant o ‘habitant equivalent‘ estarà determinada d’acord amb els mateixos paràmetres esmentats en l’apartat 2.
Es fixa com a ‘habitant equivalent‘ o quantitat
de contaminació diària que cal considerar per cada habitant:
Noranta (90) grams de matèria en suspensió.
Cinquanta-set (57) grams de matèries oxidables.
Quinze (15) grams de nitrogen orgànic i amoniacal.
Quatre (4) grams de fòsfor total.
Article 11
Estimació objectiva de la contaminació
11.1 En cas d’estimació objectiva, la quantitat de contaminació serà calculada
multiplicant les magnituds característiques de l’activitat del contribuent pels
coeficients específics de contaminació de l’activitat corresponent, d’acord
amb els paràmetres definits.
11.2 Les classes d’activitats, les seves magnituds característiques i els coeficients específics de contaminació corresponents a cada activitat seran els enumerats en la taula d’estimació a capmàs aprovada per Ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de 2 de desembre de 1982, que queda integrada en aquest Reglament d’acord amb el que preveu la disposició addicional 2.
11.3 La base d’avaluació per a cadascuna de les
activitats d’un establiment i per a cadascun dels elements constitutius
d’aquesta base, serà el producte del nombre d’unitats de la magnitud
característica corresponent, d’acord amb les indicacions de la taula
d’estimació, pel coeficient específic indicat en aquesta. La base
d’avaluació total de l’increment de la tarifa o del cànon de sanejament serà
la suma dels valors calculats per a cadascuna de les activitats de l’establiment i,
per a cadascuna d’aquestes, de les bases corresponents a les magnituds
característiques implicades.
11.4 El càlcul de la base d’avaluació
s’efectuarà basant-se en el dia mitjà del mes de màxima activitat contaminant de
l’any, o de l’activitat total de l’any, d’acord amb les
especificacions que figuren a la taula d’estimació a què fa referència
l’apartat 2. Per a un
establiment donat, s’entendrà com a mes de màxima activitat contaminant aquell en
el qual sigui màxima la suma dels productes de les quantitats de paràmetres constitutius
de la base per als valors unitaris assignats als paràmetres esmentats dins de
l’àmbit territorial corresponent.
11.5 En el cas que els coeficients específics de contaminació siguin modificats per a una classe determinada d’activitat, la modificació no serà aplicable fins al primer dia del mes de gener de l’any següent a la seva publicació.
Aquesta condició serà també d’aplicació quan s’introdueixi una nova categoria en la taula d’estimació.
11.6 Si una activitat contaminant no figura a la taula d’estimació, la Junta de Sanejament, mitjantçant anàlisis i mesuraments, procedirà a la definició de les magnituds característiques de l’activitat i dels coeficients específics adients.
11.7 Quan, per a un establiment s’hagin determinat,
per estimació directa d’ofici o a petició del subjecte passiu, valors particulars
dels coeficients de contaminació, o, eventualment, de noves magnituds característiques,
aquests nous valors particulars podran servir com a base per a l’estimació de la
base d’avaluació de l’establiment, fins que es produeixi l’opció de
l’una i de l’altra de les parts per efectuar un nou mesurament de la
contaminació real produïda.
Article 12
Estimació objectiva de la capacitat de depuració
12.1 Dins de les operacions adreçades a la determinació de la base imposable expressada
en unitats de contaminació, l’organisme gestor pot acordar, d’ofici o a
instància del subjecte passiu, l’estimació objectiva de la capacitat de depuració
d’un dispositiu existent, sempre que pertanyi a un dels tipus i reuneixi les
condicions que s’assenyalen en els apartats que segueixen.
12.2 L’estimació podrà efectuar-se en relació amb
els tipus de dispositius de depuració següents:
a) Decantació primària.
b) Unitats de tractament biològic, bé siguin de filtres percoladors o de fangs activats. Els darrerament esmentats se subdivideixen en sistemes convencionals i sistemes d’aeració prolongada.
c) Instal·lacions d’eliminació de tòxics.
d) Instal·lacions de tractament físico-químic que no siguin específicament per a l’eliminació de tòxics.
El funcionament dels dispositius haurà d’estar emparat per una autorització administrativa d’abocament atorgada per l’organisme competent de l’Administració hidràulica o integrat en un programa de descontaminació gradual igualment autoritzat.
12.3 En els dispositius de decantació primària, les característiques geomètriques dels tancs i la freqüència dels fangs sedimentats han de ser tals que el volum d’aigua disponible abans de cada purga permeti la decantació de partícules, la velocitat de sedimentació de les quals sigui superior a 2 m/h i que el temps de retenció de l’aigua que s’ha de tractar en aquestes condicions sigui superior a quaranta-cinc (45) minuts.
12.4 Els sistemes de filtres percoladors hauran de
constar de les següents unitats:
a) Un o més tancs de decantació primària que compleixin els requisits esmentats en
l’apartat precedent, llevat dels supòsits d’absència de matèries
sedimentables en l’abocament.
b) Un o més filtres percoladors, la càrrega del volum aplicada als quals no superi un (1) quilogram de DBO5 (demanda bioquímica d’Oxigen a cinc dies)/dia/m³ de mitjà filtrant, quan aquest sigui de tipus convencional.
c) Un o més tancs de decantació secundària, que hauran
d’ajustar-se al que exigeix l’esmentat apartat 3, tenint en compte el cabal de
recirculació, en el cas que n’hi hagi.
d) Sistemes d’estabilització de fangs i eliminació final adients.
12.5 Els sistemes convencionals de fangs activats hauran
d’ajustar-se a les prescripcions següents:
a) El tanc o els tancs de decantació primària han de complir els requisits que
s’indiquen a l’apartat 3.
b) El temps que ha de romandre l’aigua dins dels tancs d’aeració haurà d’ésser superior a dues (2) hores per al cabal màxim.
c) L’energia consumida pels dispositius d’aeració haurà d’ésser superior a 0,5 KW/h per quilogram de DBO5 aplicat i, en qualsevol cas, la potència específica aplicada no podrà ser inferior a 20 W/m³. En el cas d’utilització de tecnologies no convencionals de baix consum energètic es podran admetre, amb la comprovació prèvia de l’eficàcia del tractament, valors inferiors del consum energètic.
d) Hauran de tenir un o més tancs de decantació secundària, la càrrega de superfície dels quals, a cabal màxim, no excedeixi 1,5 m³/m³/h.
e) Hauran de disposar de sistemes d’estabilització i eliminació final de fangs adients.
12.6 Els sistemes de fangs activats d’aeració
prolongada hauran d’ajustar-se a les prescripcions següents:
a) La càrrega de volum màxim aplicada als tancs d’aeració haurà de ser inferior a
0,36 kg. DBO5/dia/m³.
b) El temps mitjà de permanència de l’aigua en els
tancs d’aeració haurà de ser de vint-i-quatre (24) hores.
c) L’energia consumida pels dispositius d’aeració haurà de ser superior a 1.2
quilovats hora per quilogram de DBO5 aplicat i, en qualsevol cas, la potència específica
aplicada no podrà ser inferior a 20 W/m³.
d) Caldrà tenir un o més tancs de decantació secundària, les càrregues de superfície dels quals, a cabal màxim, no excedeixin 1,5 m³/m³/h.
e) Cal disposar de sistemes d’estabilització de fangs i eliminació final de fangs adients.
12.7 En l’eliminació de tòxics característics de
les activitats de tractaments de superfície, la instal·lació de tractaments haurà
d’incloure tots els elements necessaris per a la neutralització o destrucció dels
compostos de caràcter inhibitori utilitzats en l’activitat industrial.
Els residus del tractament hauran de ser eliminats en condicions adients que siguin
acceptades per l’Administració.
12.8 Els sistemes de tractament físico-químic hauran de
constar com a mínim de les unitats següents:
a) Una cambra de mescla amb agitador.
b) Un o més tancs de floculació amb una retenció hidràulica mínima de vora 15 minuts, i s’admetran, però, temps menors de retenció amb una justificació prèvia.
c) Un o més tancs de decantació secundària la càrrega de superfície dels quals, a cabal màxim, no excedeixi 1,5 m³/m³/h.
d) Cal disposar de sistemes d’estabilització de
fangs i eliminació final de fangs adients.
Article 13
Obligacions dels subjectes passius en relació amb els dispositius de depuració
13.1 El subjecte passiu estarà obligat a subministrar tres tipus d’informes en
relació amb els dispositius de depuració:
a) Informes de caràcter general i periòdic.
b) Informes relatius a la instal·lació de depuració.
c) Informes particulars per al cas d’emmagatzematge de regulació d’abocaments.
13.2 El subjecte passiu haurà de comunicar a
l’organisme gestor totes les modificacions introduïdes en els dispositius de
depuració i, semestralment, haurà de proporcionar les dades referents a les condicions
de funcionament de l’estació, com també, en especial, els resultats de les
anàlisis de control. Igualment, estan
obligats a acreditar les accions d’eliminació de residus contaminants separats de
l’aigua en el procés de fabricació o de depuració.
13.3 Els titulars de dispositius de decantació primària hauran d’informar sobre els punts següents relatius a la seva instal·lació.
a) Característiques geomètriques.
b) Freqüència i manera d’efectuar les purgues.
c) Sistema d’evacuació i emmagatzematge de fangs.
d) Volum mínim de tanc disponible abans de la purga.
e) Cabal horari màxim admès.
f) Sistema de tractament i d’evacuació de fangs.
13.4 Els titulars de dispositius de tractament biològic
hauran d’informar sobre els punt següents relatius a la seva instal·lació:
a) Característiques geomètriques.
b) Temps mitjà de permanència de l’aigua en les unitats de la instal·lació.
c) Paràmetres característics de cada unitat.
d) Sistemes de tractament i d’evacuació de fangs.
e) Energia consumida en KW/h.
f) Informació suficient per tal d’apreciar el grau d’oxigenació.
13.5 Els titulars dels dispositius d’eliminació de
tòxics i de tractament físico-químic hauran d’informar sobre els següents punts
relatius a la seva instal·lació:
a) Característiques tècniques de la instal·lació.
b) Cabal diari tractat.
c) Tipus i quantitats anuals dels reactius utilitzats en els processos químics de neutralització, oxidació, reducció o floculització, com també de la forma de presentació i dosificació d’aquests.
13.6 En el cas d’emmagatzematge de regulació d’abocaments, el titular del dispositiu haurà de subministrar les informacions particulars que s’expressen: a) Volum anual d’abocament.
b) Cabal màxim diari d’emmagatzematge.
c) Cabal mitjà mensual del mes de major activitat.
d) Volum útil dels dipòsits d’emmagatzematge.
e) Naturalesa de les parets dels dipòsits.
f) Variació setmanal del nivell dels dipòsits.
Article 14
Coeficients de rendiment de les instal·lacions
Els coeficients de rendiment de les instal·lacions que compleixin les condicions
expressades en els articles precedents n’expressen la capacitat de depuració
estimada i són els que figuren la taula de l’annex 2 d’aquest Reglament.
Article 15
Tipus d’imposició
El tipus aplicable s’expressa en pessetes per metre cúbic o en pessetes per unitat
de contaminació, segons la base imposable a què s’hagi d’aplicar. Els valors
base per unitat de volum per a usos domèstics o industrials i el valor de la unitat de
cada paràmetre de contaminació s’han d’establir en la Llei de pressupostos. En
aprovar els plans de sanejament i les seves revisions, el Govern de la Generalitat hi pot
introduir coeficients de concentració demogràfica o alguns altres que hi siguin
aplicables.
Article 16
Exacció especial
En els casos que, per raó de les característiques, la perillositat o la incidència
especials de la contaminació produïda per un subjecte passiu determinat,
l’Administració construeixi instal·lacions de tractament o d’evacuació per
atendre concretament un focus de contaminació, el Govern de la Generalitat pot acordar la
substitució de l’increment de tarifa o cànon de sanejament per l’aplicació
d’una exacció, al pagament de la qual és obligat aquell subjecte passiu,
determinada la seva quantia anual per la suma de les quantitats següents:
a) El total previst de despeses de funcionament i de conservació d’aquelles
instal·lacions.
b) El 4% del valor de les inversions realitzades per
l’Administració, degudament actualitzat, tenint en compte l’amortització
tècnica de les obres i les instal·lacions i la depreciació de la moneda.
Article 17
Usos domèstics. Coeficient de concentració demogràfica
17.1 En la fixació de l’increment de tarifa o del cànon de sanejament aplicable a
la utilització de l’aigua per a usos domèstics, s’ha d’utilitzar, per
tenir en compte la càrrega contaminant, un coeficient de concentració demogràfica
diversificat en permanent i en estacional.
17.2 El coeficient permanent pot diversificar-se per grups de població i s’ha d’aplicar tenint en compte el nombre d’habitants residents a cada municipi segons el darrer cens de població.
17.3 L’aplicació del coeficient de concentració
demogràfica estacional és determinada per la capacitat d’acolliment de cada
municipi afectat, tenint en compte les edificacions de segona residència, les empreses
d’hoteleria i els altres allotjaments turístics en èpoques, zones o situacions
turístiques, i d’acord amb la taula d’equivalència següent:
Edificacions de segona residència: quatre habitants per residència.
Hotels i pensions: dos habitants per cambra.
Càmpings: un habitant per campista, d’acord amb la capacitat nominal de l’establiment.
Altres instal·lacions d’alberg: un habitant per persona allotjada.
S’aplicarà un coeficient d’estacionalitat al número d’habitants obtingut segons la taula d’equivalència precedent, per tal d’obtenir la població ponderada de concentració estacional.
Mentre el Govern de la Generalitat no ho disposi de manera diferent, el valor del coeficient d’estacionalitat serà de 0,4.
17.4 Als efectes d’aquest capítol, té la consideració d’ús domèstic d’aigua la utilització per empreses industrials d’un volum total anual d’aigua inferior a 6.000 m³ que no ocasioni una contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat, d’acord amb les normes de l’article següent. Es prendrà en consideració el volum d’aigua utilitzat durant l’any immediatament anterior al d’aplicació del tribut.
17.5 Es declara l’exempció del pagament de l’increment de tarifa i del cànon de sanejament en els casos que s’utilitzi l’aigua per a usos domèstics que es produeixin en municipis la població total dels quals, sumades la de dret i l’estacional ponderada, no superi els 400 habitants.
Article 18
Usos industrials
18.1 Tindran la consideració d’usos industrials i assimilables de l’aigua:
a) Els industrials, quan el consum anual d’aigua sigui superior a sis mil metres
cúbics.
b) Els industrials, quan el consum anual d’aigua sigui igual o inferior a sis mil metres cúbics, però la seva utilització origini contaminació de caràcter especial per la seva naturalesa o quantitat.
c) Els agrícoles destinats al regadiu quan hi hagui contaminació per adobs, pesticides o matèria orgànica, que afecti les aigües subterrànies o superficials amb contaminació de caràcter especial per la seva naturalesa o quantitat.
d) Aquells altres usos que produeixin contaminació de caràcter especial per la seva naturalesa i quantitat, i que afecti tant aigües superficials com subterrànies.
18.2 Es considerarà que un establiment o explotació origina contaminació especial per la seva naturalesa o quantitat quan, mesurada la contaminació diària abocada als medis receptors, segons els paràmetres definits a l’article 10.1, resulti que la seva ponderació és superior a dos-cents ‘habitants equivalents‘, tal com aquesta unitat es defineix a l’article 10.4, i d’acord amb la fórmula següent:
P = 0,5 MES + MO + 10 MI + 8 SOL
En què:
p = Ponderació
MES = matèries en suspensió en kg/dia.
MO = matèries oxidables en kg/dia.
MI = matèries inhibidores en kg equitox/dia.
SOL = sals solubles S/cm m³/dia.
18.3 La Junta de Sanejament, d’ofici o a instància
del subjecte passiu, aplicarà l’increment de tarifa i el cànon de sanejament a cada
usuari industrial de l’aigua, segons una de les modalitats següents:
a) D’acord amb el valor determinat amb caràcter general per a tots els usos
industrials o branques de la indústria, en cada àmbit territorial, sobre el volum
d’aigua considerat.
b) Segons quantitats individuals en funció de la
contaminació produïda. La determinació del grau de
contaminació es pot efectuar per mesurament directe o bé per estimació objectiva,
segons els mètodes que es regulen, respectivament, als articles 10 i 11.
18.4 En els consums industrials, la quantia de
l’increment de tarifa o del cànon ha de respondre sempre al principi segons el qual
qui més contamina ha de satisfer un increment de tarifa o un cànon de sanejament més
alts.
Article 19
Els titulars dels establiments industrials en què es produeixi de manera ostensible una
incorporació de l’aigua als productes fabricats o una evaporació d’aigua en el
procès productiu podran demanar l’estimació directa dels cabals realment abocats.
En aquests casos, es valorarà l’increment de la tarifa o del cànon de sanejament
segons la quantitat de contaminació realment abocada, mesurada directament o per
estimació objectiva.
Capítol 2
Normes específiques del cànon d’infrastructura hidràulica
Article 20
Fet imposable i acreditament
20.1 Constitueix el fet imposable del cànon d’infrastructura hidràulica el consum
d’aigua que fan els contribuents, tant si es refereix a l’aigua procedent
d’una entitat subministradora, en virtut d’un contracte de subministrament, com
si es refereix al proveïment que, per mitjans propis o per concessió i per a si mateixa
faci una persona física o jurídica usuària de l’aigua, mitjançant captacions
d’aigües continentals superficials o subterrànies.
20.2 S’inclouen expressament en el fet imposable les captacions d’aigua per a l’ús en processos industrials, encara que no tinguin caràcter consumptiu o el tinguin parcialment.
20.3 L’acreditament coincideix amb el consum de l’aigua, llevat del que disposa l’article 22.2 sens perjudici dels terminis de liquidació i ingrés del tribut establerts al capítol 1 del títol 2.
20.4 No estan subjectes al cànon:
a) Els aprofitaments mitjantçant captacions d’aigües superficials o subterrànies,
d’aigua per a reg agrícola.
b) Els aprofitaments destinats al subministrament ‘en alta‘ a serveis públics de distribució d’aigua potable.
c) La utilització de l’aigua que facin les entitats
públiques per a l’alimentació de fonts públiques i monumentals, de boques de reg i
d’extinció d’incendis per al servei públic.
Article 21
Subjectes passius i obligats tributaris
21.1 Són subjectes passius del cànon d’infrastructura hidràulica en concepte de
contribuent les persones físiques o jurídiques consumidores d’aigua que la rebin
per mitjà d’una entitat subministradora o la captin mitjançant instal·lacions
pròpies o concessionals de proveïment.
21.2 En relació amb la gestió i percepció del cànon
d’infrastructura hidràulica són d’aplicació a les entitats subministradores
d’aigua definides en l’article 6.2 les disposicions contingudes en els apartats
3 i 4 del mateix article.
Article 22
Base imposable
22.1 La base imposable del cànon és constituïda pel volum d’aigua consumida o
utilitzada dins del període de liquidació que es consideri.
22.2 Amb caràcter general, es fixa un volum mínim com a base imposable igual a 6 m³ per abonat, habitatge o local i mes, que ha d’ésser objecte d’aplicació acumulada segons el període de liquidació que es consideri per a cada subjecte passiu.
El Govern de la Generalitat podrà modificar el volum mínim fixat en el paràgraf anterior, dins els límits que estableixi la Llei de pressupostos de cada any. Dins els mateixos límits, el Govern de la Generalitat podrà també fixar volums mínims diferenciats segons àmbits territorials.
22.3 Quan es tracti de captacions superficials o
subterrànies per a ús en processos industrials, la base imposable s’haurà
d’afectar amb coeficients correctors per categories de subjectes passius, que
establirà la Llei de Pressupostos de la Generalitat, atenent el volum d’aigua
utilitzada i consumida per a cada tipus d’ús.
Article 23
Mitjans de determinació de la base imposable
23.1 La base imposable es determinarà:
a) Amb caràcter general, per estimació directa, mitjançant comptadors.
A aquest efecte, l’Administració gestora pot acordar la implantació, d’ofici o a petició del subjecte passiu, i, en tots els casos, a càrrec d’aquest, d’un sistema de mesurament directe del volum d’aigua que constitueix la base imposable del cànon.
Els titulars de les concessions i les autoritzacions per a aprofitaments d’aigües superficials o subterrànies subjectes al cànon d’infrastructura hidràulica atorgades a partir de l’entrada en vigor de la Llei 5/1990 resten obligats a instal·lar a càrrec seu un sistema de mesurament del volum d’aigua efectivament captat, derivat o utilitzat. b) Per estimació objectiva singular en els casos de captacions superficials o subterrànies d’aigua el volum d’utilització de les quals no sigui mesurat amb comptador, o el subministrament mitjançant contractes d’aforament en els casos en què el volum no pugui ésser mesurat directament.
c) Amb caràcter supletori, per estimació indirecta,
segons les normes dels articles 50 i 51 de la Llei General Tributària, quan
l’Administració no pugui arribar a conèixer les dades necessàries per a
l’estimació completa de la base imposable, com a conseqüència d’alguna de les
causes següents:
1) Manca de presentació de declaracions.
2) Resistència, excusa o negativa a l’actuació inspectora. 3) Incompliment substancial de les obligacions imposades per la normativa vigent.
23.2 Els mètodes d’estimació objectiva que
s’aplicaran en els casos de l’apartat b) precedent seran els mateixos que, en
relació amb el cànon de sanejament, determina l’article 9.
Article 24
Tipus d’imposició
24.1 El tipus de gravamen aplicable és de 18 Pta/m³. En els supòsits
d’utilització d’aigua per a usos domèstics, el tipus s’ha d’afectar
dels coeficients indicats a continuació, que són revisables per la Llei de pressuspostos
de cada any.
a) Si la base imposable no supera el volum mínim fixat per l’article 22.2, el tipus de gravamen s’ha d’afectar amb un coeficient de 0,70.
b) Si la base imposable és superior al volum mínim fixat per l’article 22.2, el tipus de gravamen s’ha d’afectar amb un coeficient del 0,70 que s’ha d’aplicar sobre aquell volum, i amb un coeficient de l’1,33, que s’ha d’aplicar sobre la resta, fins al volum total d’aigua consumit.
24.2 En els supòsits d’utilització d’aigua per a usos industrials, s’aplicarà el tipus general, sense coeficients, a la base imposable total. A aquests efectes, són usos industrials els que tinguin per objecte una activitat inclosa en les divisions núm. 0, 1, 2, 3 i 4 del ‘Código Nacional de Actividades Económicas‘ (CNAE) en la data d’entrada en vigor d’aquest Decret i que, amb el mateix caràcter, estiguin inscrits en el Registre Industrial.
24.3 En els supòsits d’utilització d’un volum
total anual d’aigua inferior a 6.000 m³, correspondrà al subjecte passiu
l’acreditació del caràcter industrial del seu ús, d’acord amb el que
s’indica en l’apartat precedent. Altrament, seran d’aplicació les
disposicions de les lletres a) i b) de l’apartat primer d’aquest article. Es
prendrà en consideració el volum d’aigua utilitzat durant l’any immediatament
anterior al d’aplicació del tribut.
Article 25
Quota tributària
25.1 La quota del cànon és el resultat d’aplicar a la base imposable afectada, si
escau, dels coeficients que s’hagin establert en cada cas, els tipus de gravamen que
corresponguin.
25.2 Les quantitats satisfetes en concepte d’increment de tarifa i cànon de sanejament o d’altres exaccions equivalents no es poden deduir de la del cànon d’infrastructura hidràulica, tret d’allò que disposa el número següent.
25.3 Dins de l’àmbit de la Llei 18/1981, d’1
de juliol, sobre actuacions en matèria d’aigües a Tarragona, són deduïbles de la
quota del cànon d’infrastructura hidràulica les quantitats satisfetes durant el
mateix exercici o període de liquidació pel concepte de cànon de derivació
d’aigua establert en l’article 3.1 de la dita Llei. Amb aquesta finalitat, les
entitats subministradores afectades, en facturar el cànon d’infrastructura
hidràulica als seus abonats deduiran, del tipus de gravamen d’aquest el tipus vigent
del canon de derivació d’aigua esmentat.
Capítol 3
Infraccions i sancions. Interessos de demora
Article 26
Infraccions i sancions
26.1 El règim d’infraccions i de sancions en matèria de cànon de sanejament,
increment de tarifa de sanejament i cànon d’infrastructura hidràulica és el vigent
de manera general per a la resta de tributs de la Generalitat.
26.2 En particular, la manca de facturació per les entitats subministradores de l’increment de tarifa de sanejament o del cànon d’infrastructura hidràulica constituirà una infracció de caràcter greu, sancionable amb multa pecuniària proporcional en quantia del 150 al 300% de la quantitat que s’hauria hagut de facturar.
26.3 L’incompliment de les obligacions que aquesta normativa imposa als subjectes passius i obligats tributaris, quan no sigui constitutiu d’infracció greu, es qualificarà com a infracció simple, sancionable amb multa de 1.000 a 150.000 Pta.
En particular, constitueixen infraccions simples:
a) La manca de presentació de declaracions dins els terminis reglamentaris, que serà
sancionada amb multa de 10.000 a 150.000 Pta.
b) L’omissió en les declaracions de dades que estiguin en poder del subjecte passiu o de les entitats subministradores serà sancionada amb multa de 1.000 a 150.000 Pta per cada dada omesa, quan es tracti de dades significatives per a la determinació del deute tributari, la identificació delcontribuent o la del període impositiu. L’omissió de dades no significatives només podrà ser sancionada en cas de reiteració, amb l’advertiment previ de l’Administració, i amb un límit màxim de 150.000 Pta.
c) La facturació i el cobrament del cànon d’infrastructura hidràulica o de l’increment de tarifa de sanejament en un document separat de la factura o rebut del subministrament, com també l’incompliment de la prohibició continguda en l’article 28.2.c) d’aquest Reglament, que serà sancionada amb una multa de 1.000 a 10.000 Pta per document emès, amb un màxim igual al tres (3) per cent de la facturació total de l’aigua subministrada en l’exercici immediatament anterior.
d) La facturació incorrecta de l’increment de tarifa o del cànon d’infrastructura hidràulica per les empreses subministradores serà sancionada amb una multa de 1.000 a 10.000 Pta per cada factura, amb el mateix límit màxim que s’estableix en la lletra precedent. S’entendran compresos en aquest cas l’aplicació de tipus d’imposició indeguts, per excés o per defecte, l’aplicació incorrecta de la tarifa industrial o domèstica, l’aplicació incorrecta dels volums mínims o la manca d’especificació de conceptes a les factures, i la inclusió indiferenciada dins de la mateixa autoliquidació de conceptes corresponents al cànon d’infrastructura hidràulica i a l’increment de tarifa de sanejament.
e) La presentació de rebuts impagats de les empreses subministradores amb errors que afectin la identificació dels contribuents o la determinació del deute tributari serà sancionada amb multa de 1.000 a 5.000 Pta per cada dada omesa o incorrecta.
f) L’ingrés en entitats col·laboradores del deute tributari, sense el lliurament simultani del full de liquidació, serà sancionat amb multa de 25.000 Pta per liquidació.
g) Les diferències aritmètiques o els errors d’imputació temporal en les declaracions o en les declaracions liquidades, quan no constitueixi infracció greu, seran sancionades amb multa de 1.000 a 150.000 Pta.